Què hem tingut aquesta penúltima setmana?
Doncs ni més ni menys que un meló de 22 kg, sessions infinites de contacontes (més més mééés!), unes cigales que ai, quina por em fan les pinces!, el xou del carrer (“es va movent, podia semblar quiet però sempre és diferent…”), una caixa gegant on estem i no estem i quins esglais que ens fem!, un arròs al forn de putxero per a xuplar-nos els dits i una mar marejada… dos grups confinats i de nou el nuc a la gola. I és que no, açò encara no ha acabat.
L’alegria més gran, però, és que demà els tornem a tindre a tots a l’escoleta.
Un parèntesi obligat que no ens impedirà posar junts el punt final al curs que més dificultats ens ha portat i alhora que més conscients ens ha fet ser, que més afortunades ens ha fet sentir de cadascun dels moments compartits.
Vos esperem amb tantes ganes, famílies.
Que bé sona hui aquest 'fins demà'.
Doncs ni més ni menys que un meló de 22 kg, sessions infinites de contacontes (més més mééés!), unes cigales que ai, quina por em fan les pinces!, el xou del carrer (“es va movent, podia semblar quiet però sempre és diferent…”), una caixa gegant on estem i no estem i quins esglais que ens fem!, un arròs al forn de putxero per a xuplar-nos els dits i una mar marejada… dos grups confinats i de nou el nuc a la gola. I és que no, açò encara no ha acabat.
L’alegria més gran, però, és que demà els tornem a tindre a tots a l’escoleta.
Un parèntesi obligat que no ens impedirà posar junts el punt final al curs que més dificultats ens ha portat i alhora que més conscients ens ha fet ser, que més afortunades ens ha fet sentir de cadascun dels moments compartits.
Vos esperem amb tantes ganes, famílies.
Que bé sona hui aquest 'fins demà'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada