Pata-xula 2022

Tot començà amb un goril·la que per la finestra aguaità, i d’una selva plena de cocos i pinyes, i d’un pirata de nom Pata-xula, per primera vegada ens parlà.

Encesa l’espurna, la imaginació tot just s’enlairà i la història, d’infant i infant, es va anar fent gran.

Construint un vaixell, pintant una bandera, escrivint un missatge i enviant-li’l ona amunt ona avall al Saler mentre emocionats onejàvem el drap amb “lacavalera”: Pata-xulaaaa, estem acííí, vineee!

A la mar salada… la dolça espera. Entre jocs, esguits i rialles passàrem el matí, i després d’una becadeta amb un ull obert no siga què, tornarem a la Devesa.

A dos gatets que veiérem entre els matolls, els infants els convertiren en panteres bebés, i en un tres i no res, ja hi havia qui assegurava haver sentit rugir un, dos, mil lleons! Crits i corregudes, esglais i rialles pertot. I no ens calia res més, però en tinguérem a cor què vols, i és que encara quedava per arribar el nostre tantes vegades imaginat, pirata Pata-xula.

Hi va aparéixer entre les dunes, exhaust després de la llarga travessia, i junts compartírem melons a mos redó i, ben empastrats i embadalits, escoltàrem de viva veu històries d’arreu del món.

Tota aventura pirata necessita un tresor. I el tinguérem, i tant que el tinguérem. En obrir el cofre, i, sobretot, fins a arribar a ell. El tresor de la cerca, de la intriga, de la descoberta i l’emoció compartida.

I encara, ai!, quedava la nit. Les llanternes bellugadisses al pati, els pijames desparellats, els bibes a glopades, la festa de l’escoleta a les fosques.

“S’han apagat les llums del cel”, va dir Hugo, i xino-xano, i entre badalls que s’encomanaven d’uns a altres, enfilàrem el camí cap al llit mentre sonava l’últim conte a poqueta nit, llum i veu… i, entre besets, se sentien xiuxiuejar les xarradetes amb els veïns d’hamaqueta.

Pocs records restaran amb els anys del viscut divendres a l’escoleta. Tant farà, però, si perviu per sempre l’emoció d’adormir-se, somiar i despertar-se de la maneta.

Pata-xula 2022 🏴‍☠️