Com cada any en tornar de les vacances de Nadal, el trenet es buida de joguets, però no de joc.
Amb tan sols les caixes i el paper que embolicaven els regals de Nadal... materials ben senzills i inconcrets que no són 'res' i que, tanmateix, ho poden ser 'tot' gràcies a la innata i fascinant capacitat dels infants per transformar-ho en allò que vulguen, necessiten projectar o experimentar.
I és que amb materials així no hi ha una única manera de jugar-hi, sinó que és l'infant el que decideix a què vol jugar, i no el joguet el que li diu com ha de jugar-hi. I mentre ho fa, pensa possibilitats i alternatives, experimenta, prova, manipula, es pregunta, reprodueix, actua i interactua… en un joc lliure i autònom divers, plaent i durador, atés que canvia i s'adapta als seus interessos i necessitats.
Del joc motriu i simbòlic dels majors, que fan de les caixes torres, muntanyes, amagatalls, llits, trampolins o trens, al joc exploratiu dels menuts, de caire manipulatiu i sensorial, en què els balbucejos ens donen compte de l’engrescament que els genera la descoberta de les relacions casuals i dels resultats de les pròpies accions. Arruguem el paper, l’apretem, l’onegem, el xafem, en fem muntanyes, l’esgarrem i oh!, el llancem per l’aire. I ara mira, una caixa i una altra i una altra, puge i baixe, pomporompom, sona!, i si em clave dins?, l’òbric i la tanque, estic i no estic, sóc i faig, ets i fas, mire i palpe, descobrisc, en gaudisc… i en vull més i més i més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada