dimecres, 18 de gener del 2023

En tornar de Nadal... juguem sense joguets!

Com cada any en tornar de les vacances de Nadal, el trenet es buida de joguets, però no de joc.
Amb tan sols les caixes i el paper que embolicaven els regals de Nadal... materials ben senzills i inconcrets que no són 'res' i que, tanmateix, ho poden ser 'tot' gràcies a la innata i fascinant capacitat dels infants per transformar-ho en allò que vulguen, necessiten projectar o experimentar.
I és que amb materials així no hi ha una única manera de jugar-hi, sinó que és l'infant el que decideix a què vol jugar, i no el joguet el que li diu com ha de jugar-hi. I mentre ho fa, pensa possibilitats i alternatives, experimenta, prova, manipula, es pregunta, reprodueix, actua i interactua… en un joc lliure i autònom divers, plaent i durador, atés que canvia i s'adapta als seus interessos i necessitats.
Del joc motriu i simbòlic dels majors, que fan de les caixes torres, muntanyes, amagatalls, llits, trampolins o trens, al joc exploratiu dels menuts, de caire manipulatiu i sensorial, en què els balbucejos ens donen compte de l’engrescament que els genera la descoberta de les relacions casuals i dels resultats de les pròpies accions. Arruguem el paper, l’apretem, l’onegem, el xafem, en fem muntanyes, l’esgarrem i oh!, el llancem per l’aire. I ara mira, una caixa i una altra i una altra, puge i baixe, pomporompom, sona!, i si em clave dins?, l’òbric i la tanque, estic i no estic, sóc i faig, ets i fas, mire i palpe, descobrisc, en gaudisc… i en vull més i més i més.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada