El fet de comptar amb el doble de personal de suport estipulat i també amb els mestres especialistes (música i psicomotricitat), ens permet gaudir, cada dia, de diverses estones en grups reduïts.
En els més xicotets, aquells que tot just acaben de fer l’any i han començat ara a caminar, ens brinda l’oportunitat, per exemple, de fer passegets en parella amb la mestra.
Temps de relació de tu a tu, sense pressa ni rumb. De vegades arribem al parc o a la verduleria, de vegades, la majoria, ni a girar la cantonada –i tant fa!–, d’absorts que ens deixa una roda de bici, un rastell o un aparador. Observen, assenyalen, saluden, corren, riuen i riem, ens mirem i ens veiem. I d’eixe mirar-nos i veure’ns... fa camí el soc, l’ets i l’estic, per a tu, prop i sempre.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada