Comencem!

Un nou curs s'obri pas i, amb ell, els reptes amb què any rere any emprén el vol l'escola.

El repte de ser i fer-nos sentir ‘casa’ per a l’infant i per a cadascuna de les famílies, diverses en tot -personalitats, circumstàncies, ritmes, expectatives i equipatge…- excepte, potser, en una cosa, en l’ai al cor davant de la primera, i tan primerenca, escolarització.

El repte d’esdevenir lloc de trobada -de famílies, de parers, d’experiències i d’aprenentatges compartits-, llavor i fruit alhora del sentiment, tan seguritzador, de pertinença, de ser i de saber-se’n part.

El repte de transmetre la importància dels primers anys de vida i de l’acompanyament que en fem, per tot el que s'hi basteix, a l'escola i a casa, però també d'alleugerir pressions i d’esfondrar fórmules màgiques que sovint ens empetiteixen.

El repte de ser barri, ciutat, país, en eixe intercanvi de donar i rebre que el fa i ens fa bategar com a escola i com a persones.

El repte que el calaix d'idees o projectes siga més aviat un rebost, d'on picar si cal, i és que l'aliment en el 0-3 brota dels infants, del plaer de la descoberta, del joc -lliure- i de la quotidianitat, als seus ulls extraordinària i plena d'oportunitats per a l'aprenentatge, l'arrelament, les relacions.

Ens vam acomiadar el curs passat amb un

"Que res no acaba, que tot continua sent camí des d'ara, i qui sap -i que bonic, això- l'esdevenir què ens depara?", i amb deler per descobrir-ho, encetem el nou curs, el nou viatge, el 43é del Trenet.

Primer, però, d’eixe deixar-nos portar per tot allò que esdevindrà, d’eixe obrir-nos a l’imprevist que tant ens reporta, cal que encetem el camí de les certeses, el camí del vincle, de la seguretat física i emocional dels infants envers l’espai i envers les persones que en formem part.

Un camí que, com no pot ser d’una altra manera, el compartirem amb vosaltres, pares i mares, durant tot el temps que necessiteu/necessiten (i pugueu, ai…), i és que difícilment es podrà afermar el vincle entre l’infant i l’escola si abans, o paral·lelament, no s’ha teixit un lligam igualment segur, profund i càlid entre les famílies i la mestra/escola.

Perquè és a través de la vostra confiança en la mestra/escola que els infants podran sentir-la ells també; perquè és a través de la plena transparència, respecte i complicitat que l’escola pot ser i fer-se sentir ‘casa’.

I a aquesta ‘casa’ -d’il·lusions i també de neguits- que tot just començarem junts a alçar, vos donem la benvinguda, famílies i infants, amb les portes, finestres, cor i braços oberts de bat a bat per rebre-vos i agafar-nos de la mà.

Comencem? Comencem!