Diversos processos d'acollida

Hi ha tants processos d’acollida com infants i famílies. Tanmateix, el procés és diferent segons si l’infant i la família ja venien l’any passat al Trenet, o si bé s’hi incorporen enguany.

Per això, tot i que a partir de dijous/divendres començarem tots a compartir espai juntament amb les famílies, la primera presa de contacte amb ‘veterans’ i ‘novells’ ha sigut diferent.

Amb els infants ‘veterans’ i les seues famílies ens aplegàrem dilluns a @laCasadePatraix per compartir mossets i xarradetes. I quin goig de retrobament, d’abraçades, de com heu crescut tant en un mes! i de complicitats que es reprenen, amb eixe conte que tant ens agradava que ens contara la mestra, amb eixes corregudes i jocs pillastres a la plaça, amb eixe ambient farcit d’anècdotes, riures i complicitat entre les famílies i amb la mestra del qual beu l’infant i revifa la colla.

Amb els infants novells, en canvi, el procés d’acollida ha començat amb les estonetes que, durant aquests dies, hem compartit separadament amb cadascuna de les famílies. Un temps d’”exclusivitat” preciós i molt valuós per descobrir junts els espais de l’escoleta, jugar i xarrar, no necessàriament, o almenys no només de l’infant o de la criança, sinó d’açò i d’allò que va sorgint, d’açò i d’allò que anem descobrint que ens uneix, del que siga, al capdavall, amb què a poc a poc anem coneixent-nos i sembrant llavors de complicitat.

Així és com ha començat el procés d’acollida i familiarització a l’escoleta, el principi d’un camí compartit amb les famílies i sense data d’acabament, i és que tant com puguem (la conciliació, ai…) serà l’infant el que ens vaja guiant en el camí fins a a expressar-nos, amb paraules o sense, que es troba segur a l’escola i amb les persones que en formem part. I això, com se sap? Doncs quan, a poc a poc, veiem que l’infant ja reconeix la mestra i recorre a ella per a jugar però també a la cerca de consol, que es mou de manera autònoma per l’espai, que explor i juga amb plaer a açò o allò…

Com és normal, tardarà a arribar… però en eixò estem, famílies, i en això hi posarem cos i ànima fins que, junts, ho aconseguirem. Sense presses i sense dreceres en aquest camí tan delicat com preciós de recórrer de la mà.