Com sabeu, compartim el procés d’acollida amb les famílies. Però… això vol dir que totes les famílies estan a l’escola durant dies/setmanes?
Maluradament, no totes poden quedar-se tot el temps que voldrien. La nul·la conciliació no hi ajuda i, per això, tot i els malabarismes, hi ha famílies que no poden acompanyar l’infant a l’escola durant els dies que voldrien.
A una setmana de l’inici de l’acollida, hi ha infants acompanyats i d’altres no. A voltes s’esgrimeix este argument com a justificació per a no deixar entrar les famílies. Tanmateix, l’experiència ens mostra que el fet que alguns infants estiguen acompanyats i d’altres no, ajuda els primers, que compten amb la seguretat/confiança de la família, i als segons, als quals la mestra pot dedicar més presència, atenció, consol… en un ambient tranquil i plaent.
A banda, tinguem en compte que un infant tan menut no pot encara posar-se en el lloc de l’altre i, per tant, que uns estiguen acompanyats no li afecta negativament. Tant li fa que un altre tinga a l’aula una figura de referència (pare, iaia, tio…), ell vol la SEUA i, per això, malgrat els casos en què no es pot allargar l’acompanyament més dies (qüestions laborals, manca de xarxa familiar), la millor opció ha de ser sempre advocar per la presència de les famílies.
La millor opció per a tots, atés que posa al centre el benestar de l’infant en una edat en què no pot entendre que si vos n’aneu, tornareu, i és que la seua única realitat és l’ara/ací. Per això, la principal comesa és que en l’ara/l’ací construïm un vincle segur i profund des de la calma, la transparència, la confiança. Junts i a poc a poc, igual que, des del naixement, l’infant ha conegut i teixit el vincle amb el iaio, la tia, els amics…
Per què hauria de ser diferent l’escola? Per què s’ha normalitzat deixar de sobte un infant d’un/dos anys en un espai i persones desconegudes per a ell? Pensem-ho i conscienciem-nos de la importància del procés i de les necessitats emocionals dels infants.
Gràcies a totes les famílies per l’esforç que sabem que feu per poder compartir a l’escola tots els dies que podeu.
Amb vosaltres, ens ajudem tots, sumant mans i mirades amb què abraçar-nos en aquest procés tan delicat i preciós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada