Primeres complicitats

Eixa mirada còmplice, eixe sé que estàs ahí, ‘eixe juguem?’.

Aquests moments. El vincle que comença a florir. Amb l’espai, amb el grup… amb la mestra.

Sentir que ens accepten com a interlocutores del seu joc, que es llancen a descobrir què hi ha a l’altra banda de l’aula o del pati, que tornen per compartir troballes o a la cerca de consol si ve la pena, la frustració o el desconcert.

Són dies ben emocionants, els que tot just vivim. I bonics. I delicats… i de petits detalls. També, però, cansats i, en molts casos, complicats tant per a la família, l’infant i les mestres.

Parlar-ne amb sinceritat i transparència amb les famílies -estem junts en això-, oferir presència, validació, veritat, acompanyament als infants. Respectuós, calm, elàstic, estretint o donant espai, temps… i, sempre, escalf.

Seguim, famílies.