L’altre dia se’ns va acabar el ciri amb què celebrem els aniversaris a la colleta dels majors. Pensat i fet, vam anar a comprar-ne un altre.
De camí, unes obres que ens van despertar tot de preguntes, un panell que ens contava un trosset de la nostra història, uns gronxadors amb què vam tocar el cel, unes maduixetes ben dolces d’esmorzar improvisat… ai, i el ciri?
Quin regal a cada pas, passejar i badar... Que entretindre’s és deixar que el temps s’ature i la vida ens parle baixet, amb l’avidesa d’uns ulls que s’estrenen cada dia i la joia de tot un món per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada