Amb cada família, amb cada infant, que l’escriu amb el primer somriure tímid que s’obri pas com un brot entre la incertesa i la curiositat; amb la mà tranquil·la que es deixa agafar per primera vegada com qui confia la vida sencera; amb el plor que s’apaivaga en una fonedissa abraçada; amb la primera pilota llançada, que és un joc, un pont i una crida a bastir-lo junts; amb el tendre i subtil alfabet de les mirades, els gestos i el temps. El temps —dies, setmanes, mesos— que fa que puga reposar cada pas del camí i avançar-hi lliures i plens.
Hi ha un poema en cada setembre, que ens reuneix a l’escola i ens fa entonar, un any més, una forma d’amor col·lectiu a la vida.
Comencem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada