Miscel·lània del curs 2022/2023

La fi del curs està a tocar, i aguaita ja el comboi del sopar amb les famílies, la curiositat per allò que hauran preparat per a la festa (i l'emoció per mostrar-los el que hem preparat nosaltres! ☺️), la pena per la partida dels més majors, l’aborronament en escriure els informes de cadascun i preparar l’última reunió grupal amb la inevitable mirada retrospectiva que ens porta.

S'agombolen els records en forma d'anècdotes, assoliments i moments, xicotets moments d'eixa vida a l'escola que brolla de la calma, el respecte, l'afecte, l'imprevist i la senzillesa que, tanmateix, la fa bategar en majúscula.

Vet ací un grapat que ens han aparegut d'ací i d'allà.

De mirades que es creuen i centellegen, de la sorpresa d'un garbellot de penques que arriba a mitjan dinar, de la tendresa de trobar-nos, parar i amoixar-nos, del món que es para amb la pròpia descoberta, dels assoliments que ens fan sentir tan grans, d'una ombra que ens engresca, de l'espectacle de la pluja, de la força de sentir-se colla, del meravellament davant del propi traç, literal i metafòric; de la dolça melodia gatzarosa amb què, sense director ni partitura, fan seua, i fan plena, l’escola.

Pata-xula 2023

Ens portà la il·lusió de buscar el pirata Pata-xula, i ens conquerí l’aventura en colleta que ens convidà a viure al bell mig de la Devesa, un espai natural paradisíac on gaudírem a mans plenes del joc, la cerca i la descoberta del tresor encofrat… i del tresor de les vivències, emocions compartides.

Ací vos deixem un grapadet d’imatges! Gràcies, ara i sempre, per la confiança, famílies!

Arrels de vida

És per la sembra. De faves, penques, carabassetes, pésols, bròcolis o pebreres.

I és per collita. La collita de tot això… i també de l’olor de l’espígol entre els dits, del llombrígol, el caragol, la marieta que ens fa cosquerelles al braç, del rec a manta que ens embadaleix, de l’amagatall des d’on ens fem esglais, de la picadeta vora el bancal, de les xarradetes amb el veïnat a l’anar i al tornar, de la terra entre les mans, al capdavall, que ens nodreix, engresca… i arrela.

A aquell Patraix que perviu encara en el nom dels carrers i les places que ens recorden que el travessava la séquia de Favara, que l’envoltaven solcs i cavallons… dels que, tot i que malauradament de manera simbòlica, torna a rebrotar vida.