La gallina Quiqueta

Divendres vam anar a l’ouateria de Nacho, que ens va explicar que els ous de la seua tenda els pon una gallina que mai no para quieta: la gallina Quiqueta.

En arribar a l’Escoleta, vam obrir els ous i els vam observar i tocar, durs per fora i blanets per dins; i li’ls vam portar a Mariví, la nostra cuinera, que, en un tres i no res, ens va fer uns ous durs i uns ous fregits amb què tots vam acabar llepant-nos els dits. 

Tant ens van agradar que dimarts anirem a la granja a conéixer la gallina Quiqueta i a convidar-la a vindre a l’Escoleta, on passarem la nit mestres i xiquets i pondrem tot de somnis compartits.

Un estenedor de notes banyades de la tendresa i, també, per descomptat, dels neguits dels pares, penjava de cada classe. Havia arribat Pasqua i, amb ella, la que seria, per a molts xiquets, la primera nit que passarien fora de casa.

Primer, però, ens esperava Quiqueta a la granja. Quiqueta, una gallina que, com nosaltres, tampoc no para mai quieta. Vam córrer darrere d'ella, vam riure imitant el seu coc-coc, vam redolar per terra, ens vam arraulir per a collir una flor, ens vam embadalir seguint el catxirulo...

I, en tornar, vam traure els pijames de les motxilles, que havien arribat a l'Escoleta plenes d'il·lusió i que, a l'endemà, van tornar a casa plenes de noves experiències.

A la nit ens va embolcallar l'abraçada dels nostres peluixos i ninos, amb els quals vam envolar, pel cel dels somnis, les emocions d'un dia que mai no oblidaríem ni pares ni xiquets.

Ens quedava, però, una última sorpresa: despertar-nos amb el cant del gall, a qui la gallina Quiqueta i les seues amigues van portar a l'Escoleta perquè, menjant-nos la mona entre cançons i contes, acabarem de gaudir a mos redó d'aquesta gran aventura.

Moltes gràcies a tots els alumnes de pràctiques per tota la il·lusió i esforç que hi heu esmerçat, i que passeu bones festes, treneters i treneteres!