Cada dia, les caixes que han envaït les classes de l’Escoleta prenen vida, i, per art de màgia, segons qui ens acostem i què necessitem i busquem en cada moment, es converteixen en allò que desitgem i ens porten allà on vulguem.
Des d’una cova secreta on alguns ens hem reclòs del xivarri del pati fins a un camió que ha fet la volta al món fent sonar el clàxon dels nostres crits de joia o un gratacels que, amb molt d'esment, hem muntat rajola a rajola.
En acabant, al capdamunt de l'edifici i amb la nostra ullera de llarga vista, hem albirat el gran escenari que havien muntat la resta de companys i de companyes, i, pensat i fet, ens hi hem acabat pujant tots i totes per a continuar ballant i cantant al ritme de la nostra IMAGINACCIÓ. Una melodia amb què juguem a que siga, amb què juguem a ser, sense regles, sense instruccions ni tauler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada