Amb culleres, embuts, coladors, tubs… i muntanyes de farina, avui s’ha fet el silenci al Trenet. Un silenci trencat a l’instant per la munió de mans que ens hem abalançat per trafegar-hi, guiats per l’anhel de donar resposta a l’enfilall d’hipòtesis que se’ns plantejaven a cada moment: I ara, què puc fer amb tota aquesta farina? Què passarà si…? I si me la menge? Podria transportar-la? Passarà a través de l’embut? Cabrà tota en aquesta caixeta?
Un clàssic al Trenet que avui ens ha deixat, com cada any, ben arrebossats del plaer de la descoberta i de la lliure experimentació i manipulació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada