Al llavador del Trenet hem fet un rentonet a la roba dels ninos, i, posant-la a remulla, ensabonant-la, fregant-la… i, per descomptat, fent safareig, hem tornat a sentir la melodia que durant segles va ressonar en els llavadors dels nostres pobles.
Els llavadors, testimonis, ara silents, d’una època en què l’única pantalla era la de l’aigua que corria en aquests espais privilegiats per a l’intercanvi d’experiències i converses, les “xarxes socials” d’un temps del qual avui, per una estoneta, ens hem tornat a amerar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada