Aconseguir que els xiquets troben el sentit a allò que fan a l'escola, connectant-ho amb els interessos i necessitats de cadascun d'ells, tan bellament diversos com ho és l'educació que somiem: l’educació que ajude a cada xiquet, tal com diria l'admirat Tonucci, a trobar el seu joguet preferit, lluny de les presses i de l'estridència de les pantalles, que ens arravaten el lligam amb la natura, amb els altres i amb nosaltres mateixos; lluny de la tirania de l'homogeneïtzador currículum oficial, lluny de l'artificial compartimentació del saber.
L'educació somiada, nodrida de la màgia que cada xiquet aconseguisca descobrir i gaudir del seu joguet preferit, això és, del seu talent, siga quin siga, i del plaer i la confiança de créixer sent qui ja és, per a acabar sent qui vulga ser.
Si teniu una estoneta, no deixeu de llegir-vos l'article que vos adjuntem tot seguit, en el qual Rocío Barrera, companya d'Amesti Educació, ens parla d'eixes “ulleres de nen” que tant necessiten posar-se les nostres escoles.
Enhorabona i gràcies per aquest article tan inspirador, Rocío!:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada