Ahir vam participar, de la mà de Felicitat Signes, psicòloga del Trenet, en la 1a Jornada d’Educació Infantil de la Marina Alta, on ens vam trobar amb veus tan amigues i admirades com la d’Alicia Alonso, de la Plataforma Cero Seis; Lola Serrano, de l’IES La Malladeta; o Jaume Fullana, director general de Política Educativa.
La jornada va començar amb una conferència excepcional d’Alicia Alonso sobre els reptes de la nostra societat en relació a la primera infància. Entre d’altres, els més fonamentals, això és, la reivindicació d’una conciliació real que no obligue a les famílies a una escolarització tan primerenca ni a jornades maratonianes a l’escola, i la necessitat de satisfer el dret dels infants a rebre una educació pública respectuosa, càlida, lliure, feliç i digna.
La jornada va començar amb una conferència excepcional d’Alicia Alonso sobre els reptes de la nostra societat en relació a la primera infància. Entre d’altres, els més fonamentals, això és, la reivindicació d’una conciliació real que no obligue a les famílies a una escolarització tan primerenca ni a jornades maratonianes a l’escola, i la necessitat de satisfer el dret dels infants a rebre una educació pública respectuosa, càlida, lliure, feliç i digna.
Sobre la taula, alguns dels problemes que més ho entorpeixen, com són l’excessiva ràtio, el trencament de l’etapa amb les noves aules de 2 anys als CEIP... i, per descomptat, el moll de l’os, el vessant pedagògic d’un panorama educatiu que cau sovint en la incoherència entre les etiquetes ‘màgiques’ que tan acostumats estem a veure (respecte a la individualitat, metodologia basada en la lliure experimentació, escola oberta a les famílies…) i el dia a dia de la majoria d’escoles, on es desdibuixen, sovint de manera inconscient, aquests principis que tots sembla que compartim i creiem que apliquem.
Incoherències que són sovint fruit d’inèrcies i dinàmiques heretades d’etapes educatives posteriors, i que hem de trencar des de la pròpia reflexió pedagògica en cada centre -què fem i per què ho fem?-, i també, per descomptat, amb jornades com la d’ahir, que conviden a detectar-les, ser-ne conscients i repensar-les. Aquesta hauria de ser, si més no, la vertadera innovació educativa.
Moltes gràcies per la invitació a l’Ajuntament d'Ondara i per la faenada a totes les persones que ho heu fet possible. Tant de bo que siga la primera de moltes jornades, companyes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada