Ací els teniu aquest matí, embadalits veient com queia la pluja, intentant empomar totes les gotes… i reaccionant-hi amb el seu incipient llenguatge verbal, el qual els permet posar cada vegada més paraules a allò que viuen, i, a nosaltres, acompanyar-los en les seues descobertes:
“Fesqueta, fesqueta!”, exclamava pletòrica Joana després de traure les mans fora i adonar-se que estaven banyades.
La pluja sempre és una bona notícia, i a València, encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada