Dos obrers que s’hi han acostat encuriosits i han tornat a la faena amb la cara empastifada de blanc.
Un veí que ha aguaitat al balcó en sentir la cridòria, ha baixat de casa i s’ha sumat a fer caminets entre la farina amb el dits.
I un grup de dones majors que venien del mercat i s’han assegut en un banc mentre ens observaven: “Bé que feu, xiquetes. Menos maquinetes i més empastrar-se”.
I en això estem.
L’escola ha d’eixir al carrer. I els infants han de poder estar-hi de nou sense perill, sense fum i sense soroll.
Perquè el carrer és ‘l’aula’ més rica que hi ha.
Perquè cal que fem partíceps de l’educació a tota la societat.
Perquè hem de mostrar què fem a l'escola i per què ho fem.
I perquè la vida quotidiana és el millor aliment per a l’aprenentatge, la convivència i el compromís amb el món que ens envolta.
Ací en tenim una mostra (més).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada