L’expressió plàstica no és fer manualitats o acolorir un dibuix fet prèviament per l’adult. I, per descomptat, tampoc no és agafar-li una mà a l’infant, estampar-li-la sobre un mural i netejar-li-la tot seguit.
L’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical…), és una necessitat vital, i la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i expectatives, així com de la interferència de l’adult i la priorització del resultat per damunt del procés.
I què és l'expressió plàstica en el 0-3?
Doncs primer que res, deixar que siga l'infant el que, quan hi tinga interés (si en té), s'acoste als materials i prove a experimentar-hi. Triant els colors, admirant-se en adonar-se que es barregen i es transformen, delectant-se arrossegant el traç, alterant-lo i transformant el llenç d’acord amb les pròpies necessitats. Sense presses i lliures per crear i recrear-s’hi. Primer gaudint del pur plaer motriu que queda reflectit en els gargots, i molt més endavant, del plaer d’adquirir progressivament el control sobre el que es traça.
L’expressió plàstica, com qualsevol altra forma d’expressió (lingüística, musical…), és una necessitat vital, i la iniciació en aquesta via de comunicació i representació hauria d’estar lliure de pautes i expectatives, així com de la interferència de l’adult i la priorització del resultat per damunt del procés.
I què és l'expressió plàstica en el 0-3?
Doncs primer que res, deixar que siga l'infant el que, quan hi tinga interés (si en té), s'acoste als materials i prove a experimentar-hi. Triant els colors, admirant-se en adonar-se que es barregen i es transformen, delectant-se arrossegant el traç, alterant-lo i transformant el llenç d’acord amb les pròpies necessitats. Sense presses i lliures per crear i recrear-s’hi. Primer gaudint del pur plaer motriu que queda reflectit en els gargots, i molt més endavant, del plaer d’adquirir progressivament el control sobre el que es traça.
De la motricitat grossa a la fina, que anirà desenvolupant-se de manera natural, i sòlida, si els adults els deixem el temps, l’espai i els materials adients perquè, en lloc de cremar etapes, puguen recrear-se en cada estadi del procés, així com arribar als diversos assoliments quan realment estan preparats per a fer-ho, i no quan ho dicta el currículum.
I això, per descomptat, no només és aplicable al primer cicle d’Infantil sinó també a les etapes posteriors, sobretot al segon cicle, on les presses, les dreceres i la pressió per a arribar a la lectoescriptura genera moltes frustracions, és contraproduent per al desenvolupament harmònic i feliç de l’infant, i resta molt de temps a les experiències tan plaents, i tan profitoses!, per a ells com són el moviment, el joc i l’expressió, lliures, sempre lliures. Aquelles experiències, al capdavall, a què els porta la pròpia curiositat pel coneixement, del món i d’un mateix, i el propi desig per atényer-lo. Al seu ritme i a la seua manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada