diumenge, 16 de desembre de 2018

Juguem amb paper

Mil i una vegades hem escoltat el conte del mag Flautirorí durant aquests dies, i hui, tot just el començàvem a contar… hem escoltat a la llunyania el seu flautí. Corrents hem anat amunt i avall a buscar-lo fins que, en obrir una porta… oh!
Ahí estava el mag i ahí estaven les muntanyes que tantes vegades havíem imaginat! Un mant de neu per explorar (rolls i un munt de brins de paper, cortesia de les màquines destructores dels treballs de les famílies!), i una experiència sensorial rica i oberta que convidava a rebolcar-s’hi, llançar-la, posar-se-la damunt del cap, amuntonar-la, transportar-la, amagar-s’hi… que convidava, al capdavall, a interactuar i a trobar-hi plaer de moltes maneres diferents.
Jugaven i jugaven amb deler els infants mentre el mag xarrotejava sense parar en perfecte flautirorinenc. Què en devia dir, el mag? El adults no enteníem un borrall del que ens contava (recordeu que ve d'una terra mooolt llunyana), però els infants l'observaven bocabadats i el seguien, l’imitaven, reien, l’interpel·laven… moments ben tendres i graciosos en una vesprada de joc i experimentació acompanyats d’un dels personatges més estimats de l’imaginari treneter.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada