Com sabeu, les tempestes de setembre van tombar a terra la morera del pati, entre les fulles de la qual vivia la Bruixa de la Morera, part de l’imaginari treneter durant més de 30 anys. Sempre corredora i juganera, cada any la Bruixa de la Morera feia que, bufit a bufit, totes les fulles caigueren a terra en filera…
La bruixa no parava quieta, neguitosa i cavil·losa, així que dijous anàrem a la Rambleta a la cerca de les fulles...
Tantes n’arreplegàrem que, en tornar a l’Escoleta, la bruixa no cabia a la pell de l’alegria!
Quina festa en férem, remenant-les, xafant-les, arrebossant-nos-hi i esgarrant-les, i quin regal més bonic ens va fer la Bruixa per agrair-nos-ho! Un concertàs al violí que va acompanyar el joc i les rialles damunt de la catifa de mil colors de la tardor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada