Per què cal observar, per què cal documentar?

Observar els infants i el seu joc lliure ens guia sobre la conveniència, o no, de canviar els materials que tenen a la seua disposició. 

Hi ha materials que, per la raó que siga, no els generen interés d'acord amb el moment evolutiu en què es troben; n'hi ha d'altres, en canvi, que, després d'un temps fent-ne molt d'ús i molt profitós i ric, s'esgoten i ja no els permeten anar més enllà.

Tant en un cas com en un altre, observar i documentar aquest joc ens permet conéixer més els infants, els interessos i necessitats de cadascun d'ells, i anar adaptant-hi l'espai i els materials a mesura que aquests canvien. Sens dubte, els materials que menys difícilment s'esgoten són els no estructurats, com ara les bobines que ens va portar fa vora un mes la companya Laura Pastor, que fa pràctiques a l'Escoleta.

En aquesta entrada us parlàrem dels múltiples usos que en van fer els infants durant els primers dies, i hui us diem bon dia amb el goig que Teo, Darío i Jorel han posat aquest matí en la construcció d'una torre mentre els companys i les famílies anaven entrant a l'aula.

Un joc, el de construir (i enderrocar!), que els infants d'aquesta edat busquen molt freqüentment. És la conquesta de l'altura, relacionada amb el desig i el plaer de créixer, d'explorar i superar els propis límits i, per tant, d'avançar de manera natural en el coneixement del món i del propi cos. 

En construir, agrupem; i en destruir, dispersem, accions per mitjà de les quals experimentem amb els que seran els primers conceptes matemàtics. I, sobretot, amb les construccions i els posteriors enderrocs manifestem la nostra força i ens reconeixem com a subjecte actiu capaç d'expressar-la i de transformar, dominar i reorganitzar la realitat. 

I tot això per construir una torre?

I tot això per quedar-nos en un segon plànol, deixar que els xiquets facen i desfacen, i proporcionar-los, en funció de les pistes que els seu joc ens deixa, materials que els permeten avançar en allò que els engresca. Acompanyant i facilitant en lloc de proposant, dirigint o intervenint. Afavorint l'expressió i el desenvolupament del plaer de seguir la seua motivació intrínseca i innata per l'aprenentatge.

La seua satisfacció és més que evident, i, amb això, no caldria que n'haguérem dit res més...