Internet com a font d'idees? Per què sí? Per què no?

Gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials, podem trobar un fum de propostes per a portar a l'aula. Una porta oberta al que fan en una escola o una altra, i que, en molts casos, és una font d’idees interessantíssima i molt enriquidora. Sovint, però, les ganes de provar-les a les nostres aules, ens fa oblidar-nos que, per molt lluïdores o profitoses que pensem que seran, no deixen de ser experiències que no naixen de l’interés de l’infant, sinó del nostre. I, al nostre parer, aquest tipus d’"activitats" haurien de ser una excepció dins del dia a dia dels infants a l’escoleta.

Un dia a dia en què els infants, de manera natural, troben, creen, propicien per ells mateixos situacions de joc, d’experimentació, d’aprenentatge al capdavall, perfectes, atés que donen eixida als seus interessos i necessitats d’acord amb el seu moment evolutiu.  

Per a això, però, els adults hem de fer un pas arrere i, en lloc de dirigir, proposar, interferir, interrompre… el seu joc lliure, l'observem, des d’un segon pla, i, quan així ho considerem, posar a la seua disposició materials adients perquè puguen desenvolupar-lo, enriquir-lo o aprofundir-hi. 

Fa unes setmanes, la mare de Valentina ens va portar de la faena tubs de cartró. Els vam deixar escampats per la classe a vore què, i el primer ús que en feren els infants va ser parlar a través d’ells. Aquesta acció, però, els resultava molt complicada, ja que els tubs pesen i els infants no tenen encara força suficient per mantindre’ls en l’aire. A més, quan intentaven menejar-se amb el tub agafat de banda i banda, entropessaven amb altres xiquets. Malgrat que hi perseveraven, les dificultats i les friccions que s’originaven feien que l’experiència que tant els comboiava no fóra tan plaent. 

Per això, amb un parell de caixes vam improvisar la ‘central telefònica’ que veieu a la fotografia, gràcies a la qual han desaparegut els dos problemes que impedien que els infants pogueren gaudir plenament de l’experimentació amb el so que els proporcionaven els tubs. 

Benvinguts siguen els recursos que trobem arreu, però no oblidem que la nostra principal font d''idees' és la nostra aula mateixa, són els nostres infants mateixos. Observem-los i adonem-nos que no som ‘repartidors' de coneixements, sinó 'acompanyants' en el procés d'exploració, de descoberta i d'experimentació que, des del naixement mateix, els infants recorren de manera natural. I això no lleva valor a allò que fem, sinó que, contràriament, li dóna sentit, atés que permet als infants seguir la seua iniciativa innata i inesgotable (si no la coartem) i avançar en el seu camí personal, tan delitós!, d'aprenentatge, actiu, autònom, significatiu, PLE.