Dia de Pasqua

Amb un coc-coc nerviós i atabalat, un conte va prendre vida a l’Escoleta.

És el conte de la gallina Quiqueta, a la cerca de la qual vam anar per tot el barri després d’escoltar ara sí, ara no, el seu escataineig inquiet. 

Al crit de “Quiquetaaa, Quiquetaaa!” vam arribar al Mercat de Jesús, on Amparo, la dependenta, ens en donà una dotzena d’ous: “Són de la gallina Quiqueta”, ens assegurà, “però fa dos dies que no ve, i ningú no sap on és!”.

En arribar a l’Escoleta, vam trencar els ous i els vam observar i tocar, són durs per fora i blanets per dins!; i li’ls vam portar a Mariví, la nostra cuinera, que, en un tres i no res, ens va fer uns ous durs i uns ous fregits, xof, xof!, amb què tots vam acabar llepant-nos els dits.

A mos redó ens els menjàrem per agafar forces i, de vesprada, corrents al corral del Perellonet ens n’anàrem.

Allà, entre flors, catxirulos, muntanyes de terra, mones i monyigues de cavalls... per fi trobàrem un fum de gallines i galls!

“Que no sabreu, on està la gallina Quiqueta?”. “Que no l’heu vista? Ai mare, quin pantaix!”, ens contestaren, “ahir ens va dir que volia conéixer Ataix, Mapaix... com era allò?”. “PATRAIX!”, replicaren a l’uníson els infants.

Quin tràfec amunt i avall tot el dia, però quina sorpresa més gran ens va fer quan, en caure el sol, el coc-coc tornà a sonar a l’Escoleta: Era la gallina Quiqueta!

“Per fi, per fi!”, cridàrem enmig de la nit. Jocs, contes i rialles a la llum de la lluna després d’una vesprada magnífica al Perellonet, on, gràcies a Willi i a tota la gent que s’encarrega de dur endavant aquest corralet, vam gaudir d’un espai immens per jugar a l’aire lliure i córrer lliures per fer-ho al nostre aire.

Alenades de terra, aire pur i verdor que tant de joc, que tanta vida!, donen als infants, i que, com cada any, acabàrem compartint a l’Escoleta en la que, per a molts, ha sigut la primera nit fora de casa.

Tota una aventura en la qual ens han acompanyat el teatre de les alumnes de pràctiques (heu estat fantàstiques, companyes!), el somriure còmplice dels amics, els jocs al pati davall de la llum de la lluna, els contes d’abans de dormir, l’abraçada incondicional dels ninos que vam portar de casa, el conhort i l'afecte de les mestres i, per descomptat, la confiança de les nostres famílies: GRÀCIES!