Avança el curs, i amb ell, creix també la seguretat i la confiança dels infants en l’espai i amb les persones que en formem part. Una confiança i seguretat que es reflecteix en la desimboltura cada vegada més gran que mostren, en la naturalitat amb què es mouen per tota l’Escoleta, en la complicitat de la seua relació amb l’educadora, en l’engrescament de fer comboi amb altres xiquets… Consolidada la funció seguritzadora de l’espai i el vincle entre l’educadora i l’infant, l’Escoleta es prepara per a començar amb els anomenats ambients de lliure circulació amb els infants. Una experiència que provàrem per primera vegada el curs passat i que, després d’observar, ajustar i documentar com va anar, tenim moltes ganes de tornar a viure. Que per què? Perquè ens permet redimensionar els espais i que els infants puguen aprofitar-los millor, i, sobretot, perquè ens permet aprofundir en el respecte als diversos ritmes i motivacions dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobre el propi temps; i materialitzar de manera més coherent la nostra confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, del plaer que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i feliç dels seus recursos.
En les pròximes setmanes us contarem com transcorre l’experiència a partir de la documentació que en fem, però, mentrestant, us deixem aquest enllaç, en què us parlem dels ambients de lliure circulació a partir de l’experiència del curs passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada