Clic! La llum s’apaga...

Benvinguts i benvingudes! En breus moments començarà l’espectacle del Teatrenet, per favor, apagueu els vostres esfínters i gaudiu de la realitat fictícia.

Clic! La llum s’apaga i els focus encén el potencial de la màgia teatral, la màgia d’una realitat que és i no és, que s’amaga i s’explica a si mateixa. En definitiva, una realitat que ens permet assajar, refer, exagerar, cridar, riure, caure i continuar amb l’espectacle.

Tot té cabuda en la representació, en la presentació del que ens passa sense que ens passe.

L’entrada és expectació, sorpresa, por, un fum d’emocions a flor de pell, l’espera del que s’amaga darrere del teló, darrere de les projeccions que fan a partir de la quotidianitat: un privilegi infantil necessari per a la transformació. Algunes criatures necessiten el contacte directe amb la mestra mentre viuen l’experiència, n’hi ha d’altres que en un gir de cap i la mirada càlida i atenta de la figura de referència en tenen prou; altres, tanmateix, necessiten pujar a l’escenari de primeres, comprovar que tot està al seu abast i seure per veure que fa Xavi amb els seus ‘trastos’. Tenen la capacitat innata de saber-se protagonistes quan arriben a un espai. I és just per aquesta raó que l’ambient, l’escenari, la instal·lació, sent com és una intencionalitat provocativa, no és tal fins que la criatura interacciona i enriqueix, dota de sentit i fa ‘poessible’ (poèticament possible) l’espontaneïtat i la llibertat d’actuar, de fer sense preconcepcions.

I així, sense més propòsit que el de deixar-nos portar, generem un vincle amb l’espai, amb el nostre cos i amb les persones amb què compartim aquest hàbit artístic. I fins i tot, és una oportunitat per a créixer en la confiança de viure amb genuïna intensitat.