Sobre l'experiència de Psicomotricitat Vivenciada

La Psicomotricitat Vivenciada forma part de la vida del Trenet des de gairebé els orígens de l'escoleta. Hui no parlarem, però, com altres vegades, dels beneficis que reporta aquesta pràctica, sinó que farem cinc cèntims de la manera en què la vivim.

A l’escoleta utilitzem la sala d'usos múltiples per a les sessions de Psicomotricitat, la qual, a primera hora del matí, és una zona de pas de les famílies, que la travessen per a arribar a cadascuna de les aules dels seus fills. Tot i que ens agradaria comptar amb un espai per a tindre la sala de ‘Psico’ sempre muntada, és cert que el fet d’haver-la de preparar cada vegada fa que els pares i les mares puguen vore com s’hi converteix, i també com, al llarg del curs, varia la disposició dels materials i mòduls d’acord amb l’evolució dels interessos i capacitats

dels infants. A més, el fet que Mercedes estiga en aquest espai mentre entren les famílies dona peu a la conversa i la complicitat amb elles i els infants. Alguns, en entrar-hi, s'amaguen darrere dels seu acompanyant, d'altres saluden xocant la mans o llancen un bon dia a l'aire. Hi ha qui abraça Mercedes, hi ha qui se sorprén i es reafirma: "Està Mercedes!", “Veus com està Mercedes?”. Un pare comenta: “Si hi ha Psico, ve més content”.

Al cap d’una estona, la sala de Psico està ja enllestida, amb el seu característic mur de mòduls.

En veure’l, els infants no poden contindre's i el tiren. Els pares intenten evitar-ho, però Mercedes els comenta que no passa res, que es torna a alçar, que per a això mateix és el mur. Quan tornen a passar-hi després d’acomiadar els infants, els pares comenten amb complicitat: “Fan ganes de tirar el mur”. Mercedes somriu i els diu “Algun dia l’hem de fer per a vosaltres”.

Com tot a l’escoleta, anar a Psicomotricitat també és una experiència amb la qual els infants es familiaritzen de manera gradual. Primer amb el grup sencer juntament amb la seua mestra i Mercedes, després a estonetes sense la mestra i, finalment, en grup reduït només amb Mercedes.

De vegades, hi ha infants que prefereixen quedar-se a l'aula i no anar a Psicomotricitat. A d’altres, en canvi, cal frenar-los perquè no isquen de l'aula, perquè són del grup següent. Tot és respecta, hi ha qui fa sessió doble o qui per a anar necessita que la mestra de referència l'acompanye o deixar d'anar unes setmanes. I tant fa.

Els primers dies que acudeixen a Psico, n’hi ha qui es queda assegut, observant els altres; necessita observar primer, conéixer abans d'incorporar-se a l'activitat. Mercedes respecta el seu ritme; a vegades només necessiten un suport, com caminar de la seua mà o tirar-li alguna pilota perquè ell la torne, el joc del “tu i jo”, o, simplement esperar que s'anime, mirant-lo i dient-li en silenci: “Pren-te el teu temps, t'espere. Quan hi estigues preparat, actuaràs”. I així, a poc a poc, al seu ritme, escoltant les seues necessitats, sense exigir-li, mamprén l’acció.

Els xiquets d’un/dos anys estan tota l'estona en moviment, pujant, baixant, llançant, buidant i

omplint les cistella amb pilotes, arrossegant un mòdul, observant, corrent; estan en l'acció, són

acció.

Els de dos/ tres anys alternen moments d'acció motora, també de construcció –i destrucció–, amb altres de jocs simbòlics (van amb cotxe, estan en una casa, juguen a papàs i a mamàs amb el seu bebé).

Uns i altres porten i trauen en la sala les seues vivències, les seues necessitats i emocions, i és

jugant que l’infant desplaça a l’exterior les seues pors, angoixes i problemes interns i el venç simbòlicament a través de l’acció.

Poc abans que acabe la sessió, n’anticipem el final, i, després del joc motriu i del joc presimbòlic o simbòlic a què arriben els infants, tanquem la sessió amb el temps de representació, del pensament, que, en el 0-3, sol ser cantar una cançó o contar un conte. Tres temps, tres etapes del recorregut maduratiu, fins al pensament abstracte, fins a la descentralització, de l’infant.

Imprescindible en el 0-3 (i el 3-6 i...), la pràctica psicomotriu ens/els descobreix, en enderrocar el mur, un temps i un espai per lliurar-se al moviment i el joc lliure, el mitjà per excel·lència dels infants de comunicar-se i ‘aprendre’ el món, i via també per a nosaltres d’arribar a ells i entendre què ocorre dins seu.

descentralització, de l’infant.

Imprescindible en el 0-3 (i el 3-6 i...), la pràctica psicomotriu ens/els descobreix, en enderrocar

el mur, un temps i un espai per lliurar-se al moviment i el joc lliure, el mitjà per excel·lència dels

infants de comunicar-se i ‘aprendre’ el món, i via també per a nosaltres d’arribar a ells i

entendre què ocorre dins seu.