D'utilitzar-les durant els dos llargs anys pandèmics per separar els grups (impossible no estremir-se recordar-nos-en...), a llenços fortuïts, d'entre els gargots, els primers traços de l'esquema corporal.
Un ull per ací, una boca per allà, et mous i em moc amb tu, amb el meu traç... i amb el riure que amb ell ve i va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada