Una caixa buida?

Una caixa tancada, una munió de mans que s’hi amunteguen, desempaperem el desig, destapem el misteri... és buida, omplim-la d’imaginació!

Escletxes de natura a l'escola

Malauradament, la ciutat sotmet la natura fins a convertir-la en illes de vida esparsa i esmortida pel fum, l'asfalt i les presses.

Tanmateix, si la deixem entrar-hi, sentint-la i sentint-nos-en part, ens regala sempre moments tan màgics per als infants com emmirallar-se als bassals, fregar les mans entre les fulles de romer, amuntegar fulles seques o deixar-se acaronar pel vent gèlid veient com l’hivern despulla els arbres. 

I és que el ritme de la natura és el ritme de la infància, el ritme del moviment lliure, lent, divers... que necessitem per a l'escola que volem i que tant n'enyora, de branques, camins, terra, fulles i aigua.

Amb el desig d’aprendre com podem obrir aquestes escletxes de natura a l’escola fins a poder amerar-nos-en de ple, assistirem demà dissabte al seminari impartit per Carme Cols i Pitu Fernàndez, d'El Safareig, que porta com a títol "Espais lliures i de vida a l'escola infantil" i que s’emmarca en el III Curs d’Experts en Educació Infantil organitzat per Amesti Educació.

Reposició de "L'aneguet lleig" d'Ernest, el pare de Max, i Carles Alberola

"Conta la llegenda que, a l’Albufera de València, un dia d’estiu, amb mosquits tigre de mig quilo revolant per ací i per allà, i amb un 98% d’humitat, va nàixer…”, així comença L’aneguet lleig com mai l’havíem vist, reinterpretat per la mirada enginyosa i mordaç de Carles Alberola i el nostre estimat Ernest, el pare de Max.

L’aneguet lleig torna al Teatre El Musical del 13 de gener al 5 de febrer, afanyeu-vos i acosteu-vos a conéixer-lo, que, ja vos ho podem ben dir, no vos en penedireu!

Una caixa oberta a la imaginació i l'experimentació

Perquè el joc més ric, plaent i durador només s’aconsegueix amb els materials més senzills i menys estructurats… jugant a ser, jugant que siga, sense regles ni instruccions ni tauler. 

Perquè per anar a tot arreu i per construir tot allò que vulguem tan sols necessitem… una mica d’imaginació! I d’això, per sort, els nostres infants en tenen a dojo! Gaudiu-ne, xiquets, i no deixeu mai de meravellar-nos!

Joc lliure amb caixes

No hi ha millor realitat virtual que la pròpia imaginació. Naix dels interessos i necessitats de cada xiquet, i fa créixer, al seu ritme i lliurement, els seus recursos socials, habilitats motrius, creativitat, autonomia i coneixements.

Perquè com més coses fa un joguet, menys coses pot fer el xiquet.

Un exemple paradigmàtic són les caixes de cartró, tan inerts per a nosaltres com engrescadores i amb inesgotables possibilitats per al joc amb ulls d’infant.

És per això que, com cada any en tornar de Nadal, el Trenet es va omplir ahir a caramull de caixes, grans o menudes, gegants o minúscules.

Perquè el joc més ric, plaent i durador només s’aconsegueix amb els materials més senzills i menys estructurats.

En aquest vídeo de Violeta, la mare de Kai, podeu fer un tastet de l’experiència de fa tres anys amb les caixes de cartró:

On ens portarà enguany la vostra imaginació? Gaudiu-ne bona cosa, xiquets, i mai no deixeu de meravellar-nos!

La vinyeta que teniu més amunt és obra del pedagog italià Francesco Tonucci.

Bon any i benvinguts de nou, famílies!

Llançant confeti i records a l’aire vam acomiadar l’any, i anhelant nodrir la memòria de noves experiències i emocions compartides, vos esperem demà al Trenet, famílies.
Gràcies Iker, pare de Tenoch, per la foto!

Foto: ikermuris.com

"Del yoyó al dron", de Mari Carmen Díez

Un plaer, com sempre, llegir Mari Carmen Díez, una mestra en majúscules, companya d'Escuela Infantil Aire Libre, d'Alacant, sobre la màgia dels ginys que han captivat generacions i generacions de xiquets, els jocs d’abans, d’ara i, tant de bo, de sempre.
Tan senzills com plaents, rics i engrescadors, i tan allunyats de les andròmines que ens emmirallen la realitat amb frenètiques virtualitats alienants.
Famílies, no deixeu de llegir-la i, si s’escau, feu-li una escolteta als Reis d'Orient, que, de ben segur, encara n'estan a temps...
Feu clic ACÍ per a llegir l'article.

Bon Nadal i bon any!

Aboca't a la nit,

escolta els ocells

mira el dia com neix.

Torna a veure les coses

en els ulls d'un infant... 

Joan Vinyoli

Amb la il·lusió perenne dels infants, per als quals cada dia comença un nou any, que passeu bones festes, famílies, companys i amics treneters; i que el millor regal que desempapereu siga el temps i la màgia d’habitar-lo, compartir-lo i amerar-lo de carícies, terra, jocs i somnis.

Sopar de Nadal

Temps per compartir, repensar i aprendre’n; temps per riure, imaginar i il·lusionar-nos; temps, al capdavall, per continuar teixint complicitats dins... i fora de l’escola.

El temps i l'espai a l'escola

Ens fa molt de goig compartir amb vosaltres l'article que ha escrit sobre el Trenet la professora Conxa Delgado a la revista Allioli, de l'STEPV​.
Paraules que ens alerten de la necessitat de foragitar de les escoles les presses i que ens palesen la importància de protegir la llibertat que els xiquets decidisquen sobre el seu temps a l'escola; paraules que ens encoratgen a alliberar-nos de l’excessiu pes de la planificació extrínseca i que ens conviden a abraçar la imprevisible i màgica ruta de l’aprenentatge vivenciat, que naix i es nodreix dels interessos i necessitats de cada xiquet.
Un elogi a l’educació tranquil·la, activa i reflexiva a la qual intentem acostar-nos cada dia una mica més, desprenent-nos de les inèrcies que sovint interfereixen el camí cap a la vertadera essència de l’educació, la felicitat, i ens allunyen de les sendes per atényer-la: la descoberta, el respecte, l’emoció i la llibertat.
Podeu llegir-lo fent clic ACÍ.

Psicomotricitat vivenciada

Ni circuits ni exercicis ni proves. A les sessions de Psicomotricitat Vivenciada ens movem en llibertat, i cadascú ens guiem pels nostres propis interrogants, interessos i necessitats.

Expressem com ens sentim a través del moviment, juguem a desafiar-nos i gaudim d’actuar i de pensar la nostra actuació, sols o amb els companys, segons com ens trobem en cada moment. 

Botant, amagant-nos, tombant-nos, llençant-nos, arrebossant-nos… entrem en un món amb possibilitats de manipulació, experimentació i interacció infinites a recer de la mirada i el somriure acollidor i respectuós de Mercedes.

Experimentació amb paper

Sense deixar de mirar al cel ni un moment i amb l’ai al cor per les plogudes que assolen el nostre país, avui hem passat un dia en què també, però, hi hagut temps per als records de la nit màgica que vam viure divendres al Trenet.
I és que, cada any, ens acomiadem per Nadal amb una bona nevada de paper, paper i més paper (reciclat), i muntanyes de possibilitats per a l’experimentació, la manipulació i el joc lliure. Ens arrebossem per la neu, la llancem, ens la posem al cap, ens hi amaguem, hi fem volantins, l’amuntonem, la transportem…Espurnes als ulls i somriures indelebles els que ens regala aquesta nit màgica al Trenet mentre esperem l’arribada del mag Flautirorí... Que encara no sabeu qui és? Sentiu, sentiu!

Pintem amb fulles

Ara faig un muntonet de fulles, ara l’escampe; ara n’agafe una, ara l’esmicole; ara en llance a l’aire la pols, ara m'empolvore; ara n’agafe un grapat, ara les estenc al llenç… Fulles i pintures, textures i colors, provatures, deduccions, descobertes i creacions a frec de terra… 

Dies de tronades, moments de recolliment…