Presentació de l'exposició "El joc lliure en perill d'extinció" i concert dels Catatxúmbics

Ací us deixem un grapat de fotografies de la jornada de dissabte, en què gaudírem del fantàstic concert dels amics dels Catatxúmbics i presentàrem l'exposició "El joc lliure en perill d'extinció" en el marc del FAP, el Festival de la Factoria d'Arts de Patraix.

Per mitjà de provocacions, en les quals presentàrem com a obres museístiques l'estat dels espais de l'escoleta després d'una bona estona de joc lliure dels infants, volíem contribuir a reivindicar el joc lliure com a clau que obri tots els panys del desenvolupament.

Res no és al seu lloc, perquè tot ha passat per les mans i pel cap dels infants, que han fet seu l'espai manipulant-lo, transformant-lo i experimentant-lo d'acord amb els seus interessos i necessitats.

I és que aquesta és la seua manera natural d'"aprendre" el món (personal, engrescadora significativa, única!) i per això hem de protegir-la. D'inferències de l'adult, de presses, de pantalles, d'ofegadores programacions i currículums, i de tot allò que impedisca a l'infant gaudir del seu quefer més seriós: el joc!

Moltes gràcies a tots els que ens acompanyàreu dissabte i que visquen les escampades i el FAP! Desitjosos ja d'una nova edició, amics!

Preparació de l'exposició "El joc lliure en perill d'extinció"

El joc lliure és una necessitat innata, els beneficis de la qual són inqüestionables en tots els nivells del desenvolupament (creatiu, lingüístic, motriu, social, cognitiu...).
Malauradament, però, cada vegada són més les notícies que ens alerten de la manca de temps i espais que hi tenen els infants tant al carrer com a casa o a l'escola.
Des del Trenet, i en el marc del FAP, volem reivindicar-lo amb l'exposició "El joc lliure en perill d'extinció", a la preparació de la qual, com veieu, els infants s'han lliurat a mans plenes!
Demà, a les 11 h, us esperem a l'Escoleta per a inaugurar-la i per a gaudir del concert dels amics de Catatxúmbics!

Col·laboració del Trenet en el Festival de la Factoria d'Arts de Patraix

Ja està ací el FAP, ja està ací el FAP!
Tallers, fira d'il.lustradors, murals, música en directe... i molt més a tocar de casa! Un festival organitzat per una colla de veïns ben estimats i en el qual estem encantats de col·laborar un any més!
Enguany hi participarem amb l'exposició "El joc lliure en perill d'extinció" i amb el concert dels amics de Catatxúmbics.
Bon ambient, bona música i, amb vosaltres, boníssima companyia! Us hi esperem, famílies!
Ací us deixem la programació sencera del festival de la Factoria d'Arts de Patraix.

Amesti fa 5 anys!

Enguany, els companys de l'associació Amesti Educació fan cinc anys. Cinc anys de treball incansable, de reflexió, formació i compromís per defensar, repensar i dignificar l'educació infantil.
És tot un goig compartir amb ells aquest camí tan bonic, i, per descomptat, serà un goig acompanyar-los en la festassa d'aniversari que han preparat.

Homenatge a la rateta Marieta amb les seues estimades autores, contacontes amb Llorenç Giménez, Eva Andújar i el Gran Jordiet, i concert d'Escorgavina i la Coraleta el Raconet del Micalet. Què més podem demanar?

Per molts anys, Amesti! Ens veiem allà, famílies!

Presentació del llibre "Mira'm als ulls", de Carme Morera

Tan enganxats que estàvem al blog Me das un beso bonita?, i al primer llibre "A mi, què em passa?" i ara Carme té nou llibre, i es presenta dissabte a la Fira del Llibre de València!

Es diu "Mira'm als ulls", i això volem fer, compartir la seua mirada a través d'aquesta segona entrega d'històries plenes d'humor, superació i tendresa.

Potser molts no ho sabeu, però les paral.leles del pati les va forjar el ferrer de Biar per a ajudar a Carme a aprendre a caminar. Junts hi férem els primers passos i vora vint anys després, serà un goig veure-la presentant aquest llibre, el qual ens convida a mirar-la i, sobretot, a mirar-nos com a societat en l'espill de la diversitat.

Dia del llibre

No podíem passar millor el dia d'avui que envoltats de llibres.

A la biblioteca de Patraix, palpant-los, escoltant-los o contant-los, descobrim que...

Cada llibre té un secret

disfressat de blanc i negre;

tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre;

sent el tacte dels teus dits

i creu que l'acaricies

i que el batec del teu pols

vol dir que, llegint, l'estimes.

JOANA RASPALL

Dia de Pasqua

Amb un coc-coc nerviós i atabalat, un conte va prendre vida a l’Escoleta.

És el conte de la gallina Quiqueta, a la cerca de la qual vam anar per tot el barri després d’escoltar ara sí, ara no, el seu escataineig inquiet. 

Al crit de “Quiquetaaa, Quiquetaaa!” vam arribar al Mercat de Jesús, on Amparo, la dependenta, ens en donà una dotzena d’ous: “Són de la gallina Quiqueta”, ens assegurà, “però fa dos dies que no ve, i ningú no sap on és!”.

En arribar a l’Escoleta, vam trencar els ous i els vam observar i tocar, són durs per fora i blanets per dins!; i li’ls vam portar a Mariví, la nostra cuinera, que, en un tres i no res, ens va fer uns ous durs i uns ous fregits, xof, xof!, amb què tots vam acabar llepant-nos els dits.

A mos redó ens els menjàrem per agafar forces i, de vesprada, corrents al corral del Perellonet ens n’anàrem.

Allà, entre flors, catxirulos, muntanyes de terra, mones i monyigues de cavalls... per fi trobàrem un fum de gallines i galls!

“Que no sabreu, on està la gallina Quiqueta?”. “Que no l’heu vista? Ai mare, quin pantaix!”, ens contestaren, “ahir ens va dir que volia conéixer Ataix, Mapaix... com era allò?”. “PATRAIX!”, replicaren a l’uníson els infants.

Quin tràfec amunt i avall tot el dia, però quina sorpresa més gran ens va fer quan, en caure el sol, el coc-coc tornà a sonar a l’Escoleta: Era la gallina Quiqueta!

“Per fi, per fi!”, cridàrem enmig de la nit. Jocs, contes i rialles a la llum de la lluna després d’una vesprada magnífica al Perellonet, on, gràcies a Willi i a tota la gent que s’encarrega de dur endavant aquest corralet, vam gaudir d’un espai immens per jugar a l’aire lliure i córrer lliures per fer-ho al nostre aire.

Alenades de terra, aire pur i verdor que tant de joc, que tanta vida!, donen als infants, i que, com cada any, acabàrem compartint a l’Escoleta en la que, per a molts, ha sigut la primera nit fora de casa.

Tota una aventura en la qual ens han acompanyat el teatre de les alumnes de pràctiques (heu estat fantàstiques, companyes!), el somriure còmplice dels amics, els jocs al pati davall de la llum de la lluna, els contes d’abans de dormir, l’abraçada incondicional dels ninos que vam portar de casa, el conhort i l'afecte de les mestres i, per descomptat, la confiança de les nostres famílies: GRÀCIES!