Quan encara ressonen pels carrers del cap i casal les veus dels que mai no van poder fer callar i que dissabte es convertiren en clam a la plaça de Bous; quan encara resplendeix Patraix amb la joia de les rialles, jocs, complicitats i paraules sembrades de futur, diem "bon dia!” i comencem, perquè una flor no fa primavera, perquè cal que nasquen flors a cada instant, perquè a Patraix i arreu del País, seguim i seguirem.
Tant de bo que mai no tornem a perdre la plaça, el compromís i el somriure.
No podem evitar, però, recorda-nos de Valentí, amic i iaio del Trenet, i de com li hauria esborronat veure dissabte com bollia de vida el seu estimat barri. Amb aquest record a flor de pell, volem donar les gràcies a Escola Valenciana i a tots els assistents per haver fet possible aquest cap de setmana històric per a tots els que ens estimem la llengua, la cultura i l'escola.
Fotos de Germán Caballero, del levante-emv.com, i extretes de la notícia següent: http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/04/24/trobada-patraix-reclama-requisito-linguistico/1408733.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada