Sembrat amb tots els colors del verd, el mural de la primavera de la classe dels elefants s’ha esgarrat avui obrint una escletxa a la imaginació i l’experimentació.
I és que, arran d’una situació tan insignificant com aquesta vista amb ulls d’adult, s’ha alçat un gran rebombori. Rebombori per no saber què hi havia dins de l'escletxa; rebombori per atrevir-se, o no, a guaitar-hi; rebombori en guaitar-hi i comunicar d’allò més emocionats la nostra troballa; rebombori en intentar enginyar-nos-les per a traure tot allò que la imaginació ens feia veure dins de l'escletxa –un baló!, una mamà!, un camió de bombers!, un lleó!–; rebombori pel soroll tan plaent que feia el paper del mural en esgarrar-lo; rebombori per veure el mural convertit en un munt de bocins de paper; rebombori per llançar-los enlaire una vegada i una altra; rebombori, al capdavall, per paladejar la màgia de la descoberta, la fantasia, l’aprenentatge i l’emoció compartida.
La màgia que naix del joc lliure –sense instruccions, regles i tauler– i de manera natural quan els adults no els interferim ni interrompem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada