dijous, 18 de febrer de 2021

Festes i vida quotidiana: Carnestoltes

Les tradicions i festes; la rutina, la vida quotidiana a l'escola.
Com conjugar-ho sense estridències per gaudir-ne i continuar fluint-hi.
Aquesta és ara la nostra manera de viure-ho respecte al Carnestoltes, i ací vos contem una miqueta el com i perquè.
Des de fa uns anys hem simplificat la celebració de Carnestoltes a l’Escoleta desprenent-nos d’allò que l’experiència ens ha ensenyat que, en el 0-3, era innecessari i difícilment justificable pedagògicament des del respecte a les necessitats i als interessos dels infants tan menuts.
És per això que, durant l’última setmana (i fins que els infants hi mostren interès), el bagul de les disfresses està una miqueta més ple que en altres dates, per tal que l’infant, si vol, s’hi acoste i jugueamb els barrets, les teles, les ulleres, les sabates, etc. que hi ha a la seua disposició.
També hem fet carasses a l’espill mentre menjàvem llimes, hem jugat a fer-nos bocasses i nassots amb plàtans (quin fart de riure!), ens hem enfarinat, ens hem pintat la cara els uns als altres…
Experiències en les quals, a través del joc de mirar-se, de reconéixer-se, de percebre els canvis dels companys i de veure els propis a l’espill… experimentàvem amb la que és la troballa més extraordinària en aquestes edats, la de la pròpia existència i identitat.
Des de la quotidianitat del dia a dia a l’Escoleta, el qual, sense necessitat d’alterar-lo, ens regala oportunitats de connectar amb les tradicions, en aquest cas Carnestoltes, des de la llibertat, la tranquil·litat i el respecte al moment evolutiu dels infants.
I és que no trobàvem el sentit de disfressar a tots els xiquets de la mateixa manera (que sí, que estan ‘moníssims’, però no es tracta d’això, veritat?) o d’incomodar-los posant-los i llevant-los la disfressa diverses vegades al llarg del dia (el dinar, la migdiada...). D'altra banda, ens adonàvem que hi havia molts infants que rebutjaven disfressar-se per por o senzillament perquè no els agradava, i que, sense voler-ho, convertíem un dia de festa en una setmana d’estrés per a les famílies i els mestres, cosa que, per molt que ho intentem evitar, repercuteix sempre en el nostre estat d’ànim i també en el dels infants. Aquets fets ens van portar a qüestionar-nos la manera que enfocàvem el Carnestoltes i, en acabant, a canviar-la per aquesta d’altra de la qual us hem fet ara cinc cèntims.
Un enfocament que ens permet viure junts una experiència molt més relaxada, coherent amb la nostra concepció de l’infant i l’educació, i plaent per a tots els xiquets.
Ací vos deixem un grapat de fotografies d’aquests dies.











Cap comentari:

Publica un comentari