dimarts, 16 de febrer de 2021

Traços encesos de colors i rialles

Se sol dir que els més xicotets comencen a pintar amb el cos, però sovint, a l’escoleta veiem que prefereixen fer-ho primer a través d’un altre objecte. Boles de paper amb pintura que roden i deixen el traç, brotxes de barber... I és que, de vegades, veure que les mans o qualsevol altra part del cos canvia de color, els espanta.
Ara, però, després de diverses experiències amb objectes que feien d’’intermediaris’ entre ells i la pintura, ho fan amb molt de gust i gaudeixen bona cosa d’empastifar-se. N’hi ha també qui no, i no passa res. I potser s’ho miren de lluny (i estos què fan, ara?) o s’engresquen amb qualsevol altre material, i és perfecte també.
Pretendre que tots facen, i els agrade, el mateix en el mateix moment és una entelèquia i, el que és més important: no té cap trellat. Infants diversos, interessos i necessitats diverses, sempre.
Ací vos deixem un grapat d’imatges de la cova de la llum, un espai que coneixem ben bé perquè el tenim a tocar de l’aula, hi aguaitem de tant en tant i sempre ens



sorprén. Com hui, amb traços encesos de colors i rialles.

Cap comentari:

Publica un comentari