Pata-xula 2019

Casa nostra durant dos dies.

Som al Saler, al Casal d'Esplai, un indret preciós on aquest matí ha pres vida l'aventura del pirata Pata-xula.
L'airús acarona els nostres peus descalços. Riem, ens mirem -Que ve una ona, que ve una ona!- i tornem a riure.
Esclata la frescor del meló i regalima dels llavis la il.lusió de veure arribar el pirata tantes vegades imaginat...
És Pata-xula! És Pata-xula!
Bona nit, famílies, i una abraçada ben llarga i salada. I gràcies, sempre, per la vostra confiança i complicitat.

Diem adéu a Carme Miquel

Ben prop de la Punta, del verd que ens mataren, et diem hui adéu, Carme.
De part dels mestres a qui el teu mestratge ens esperonà a lluitar per una escola arrelada, transformadora i compromesa.
De part dels xiquets que ara mateix, mentre riuen, juguen i es meravellen davant la immensitat del blau que mai ens podran matar, gaudeixen, sense saber-ho, dels fruits de la teua sembra.
Per ells, per tu, seguim i seguirem.
 

Comença l'aventura de Pata-xula

Ahir vam obrir la porta al món del pirata Pata-xula quan, de matí, entre bon dia i bon dia, vam sentir un soroll misteriós. "És el camió del fem!", deien uns. "Nooo, és un pardal”, deien altres. 
Quina sorpresa més gran quan, aguaitant per la finestra, vam vore aparéixer… un goril·la! Amb els ulls esbatanats el miraven els infants, i ell, tan content com estava d’haver trobat per fi un lloc on arrecerar-se de la calor de la ciutat, ens va regalar un fum de plàtans i carrancs acabats de pescar, i ens va convidar a anar dimarts que ve a la selva a conéixer el pirata Pata-xula i a buscar amb ells el tresor que amaga! 

Amb colps al pit ens vam acomiadar del goril·la, i, entre mos i mos als plàtans, i cullerada i cullerada a la sopeta de peix que ens ha fet Mariví amb els carrancs, anàvem fent la llista de les coses que necessitarem per a anar a la selva: una llanterna, una canya de pescar, el meu pijama nou, una lupa per a buscar el tresor ("per si de cas és xicotet!", diu Mateo), una pistola per a “pistolar" si fa falta… 

I amb aquesta maleta tan peculiar i amb mil i una preguntes per contestar… l’aventura tot just acaba de començar! 

Una aventura que conjuga fantasia i realitat, ja que pren amb l’aparició del goril·la a l’escoleta, i que creix amb el món imaginatiu dels infants de la mà de Pata-xula, un dels personatges més estimats de l’imaginari treneter que habita i ens convida a endinsar-nos en una selva d’experiències i emocions que ens brinda un ventall ben ric de possibilitats, reptes i sensacions. 

Ací us deixem, perquè aneu fent goleta, el vídeo de l’experiència selvàtica de 2015.

Eixida al teatre

És molt difícil trobar obres pensades plenament per als xiquets d’1 a 3 anys, i concebudes a partir del coneixement profund de les seues vertaderes necessitats i interessos. 

"Crassh babies”, però, n’és una, i dijous passat vam tindre l’oportunitat de gaudir-ne. Quina meravella! 

Escrita per a ser reescrita en cada representació per la veu i el ritme d’un públic en bolquers que riu, juga i s’embadaleix amb un espectacle que, bevent de la senzillesa i la quotidianitat, s’embriaga de màgia i creativitat. 

Enhorabona a la companyia portuguesa We Tum Tum pel projecte, i gràcies al Teatre Escalante per acollir-la!

#SempreTeua

Sovint, l'escola construeix el primer pont.

El pont bastit per les primeres paraules dels infants.
Paraules plenes d'estima, de joc i de descobertes.
Paraules que faran que la llengua siga sempre seua. I nostre, el goig de veure'ls conjugar-la en futur cada dia.

El Trenet en Terra Viva, d'À Punt

Ens fa molt de goig compartir el reportatge que ens ha fet Terra Viva i, sobretot, contribuir a fer créixer la consciència sobre l'educació alimentària.

L'alimentació ha de ser part de l'educació, i oferir als xiquets plats nostrats i aliments eco, de proximitat i temporada; fer-los partícips de l'elaboració del dinar; i facilitar que aquesta estona siga agradable i tranquil·la… és la nostra manera d'integrar-la en el 0-3.
Moltes gràcies als periodistes Carolina i Carlos per l'estona tan agradable que vam passar junts el dia de la gravació! 💚

 

El risc com a font d'aprenentatge

Com sabeu, una tempesta es va emportar la morera del pati a principi de curs.
Quin disgust, però quin últim dia més emocionant ens donà, vos en recordeu? De matí va ser tota la aventura arribar a les aules i, en acabant, van vindre els bombers, que ens deixaren pujar al camió, ens ensenyaren els tratges, les mànegues, el casc... Un comboi!

Després que aconseguírem arrossegar la morera fins a un racó (gràcies, pares i mares forçudes!), va vindre el podador, que va convertir el que havia sigut l'epicentre del pati durant vora 40 anys en… tronquets per a fer construccions, tamborets per fer barret, llenços per pintar-hi, peanes per a escodrinyar l'aula dels bebés... i en aquesta mena d’estructura que hem construït amb el banquet, el tronc principal de la morera i el tobogan que fa les delícies dels infants.

Reptar, fer equilibris, arrossegar-se per davall, amagar-s’hi, escalar… Això és, assumir riscos (que no perills), satisfer els xicotets desafiaments motrius que es plantegen, aprendre sobre la seua pròpia força, descobrir fins on poden arribar, desenvolupar les pròpies capacitats, avaluar les situacions per ells mateixos...

Trobarem a faltar l’ombreta que ens feia la morera a l’estiu, les fulles que li queien tremoloses a la tardor, els esglais que ens feia Paco quan s’hi enfilava, el cel verd que dibuixava cada primavera… però, tot i que de manera diferent, continua donant joc, molt de

joc, als infants, i, dins l’equip educatiu, ha donat lloc al debat i a la reflexió sobre l’equilibri entre la seguretat que cal que tinga qualsevol zona on hi hagen xiquets tan menuts, i la hiperprotecció en què caiem sovint fruit de la projecció de les nostres pròpies pors.

Unes pors (les de l’adult) que coarten la necessitats dels infants de provar i provar-se, i de desenvolupar per ells mateixos la capacitat de mesurar les pròpies capacitats i límits.

Observar-los i no intervindre si no és necessari, ens fa adonar-nos que, des de ben menuts, són prudentíssims i que no fan allò que senten que no poden fer. Deixem-los que continue sent així...

Confiar en ells, acompanyar-los en les seues descobertes i donar-los l’oportunitat de viure experiències de risc (controlat) és un esforç que ens costa assumir com a pares i com a mestres, i una tasca dificilíssima, però véncer la por que ens ho impedeix significa llevar del camí de l’infant un obstacle per al propi desenvolupament sa i segur.

I és que, per molt que ho intentàrem, mai no podríem eliminar al 100 % el risc; els infants el busquen, perquè és font d’aprenentatge, és avançar, és veure més enllà, però de nosaltres depén que aprenguen, a través de l’experiència, a calibrar-lo, a mesurar-lo, a detectar-lo, a avaluar-lo i a actuar-hi en conseqüència, responsablement, per ells mateixos.

I això val per al joc... i per a tota la vida.

I això no els ho podem demanar després... si no els ho permetem desenvolupar ara.

Tant de bo fóra tan senzill dir-ho com fer-ho, veritat? Per sort, cada dia ens ofereix la possibilitat d’intentar-ho, quedant-nos per a nosaltres eixos “cauràs” o “et faràs mal” quan no són necessaris i donant als infants l’oportunitat de córrer riscs adaptats a la seua edat en entorns segurs però, alhora, rics i desafiants.

Demà eixim en Terra Viva!

Demà eixim en la tele, demà eixim en la tele!
A les 13.25 h, en el programa Terra Viva, d'À Punt, esgrunarem faves, pelarem carxofes i explicarem com tractem de cuinar a foc lent una educació alimentària saludable i sostenible.  
Els noctàmbuls teniu una altra oportunitat de vore el programa a les 2.15 h de la matinada.
Moltes gràcies als periodistes Carolina i Carlos per l'estona tan agradable que vam passar junts el dia de la gravació!

Esperem vore-vos en la pròxima temporada amb nous programes, que cal que la terra continue ben viva i, amb vosaltres, fa molt bona saó! Una abraçada!

Sobre els ambients de lliure circulació a l'Escoleta

La innovació educativa no és canviar per canviar ni abraçar amb els ulls tancats l’última novetat o moda, sinó el resultat de la pràctica reflexiva, que ens porta, a través de la formació i l’intercanvi d’experiències i parers, a majors graus de consciència sobre allò que fem i per què ho fem.

Durant els últims anys, ens havíem plantejat diverses vegades incorporar a l’escoleta els anomenats ambients de lliure circulació, però, fins a l'any passat, i malgrat que ens captivava la idea, no ens havíem atrevit a fer el pas.

Aquesta manera de treballar permet redimensionar els espais i aprofitar-los millor, així com aprofundir en el respecte als diversos ritmes i motivacions dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobreel propi temps; i materialitzar de manera més coherent la confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, del plaer que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i feliç dels seus recursos.

En el cicle 3-6 estan bastant consolidats en moltes escoles compromeses amb una pedagogia respectuosa i activa, però no ho estan tant en el 0-3, ja que plantegen certs dubtes ateses les característiques específiques d’aquesta etapa, sobretot pel que fa a la funció seguritzadora que té l’espai i també l’educador, que és la figura de referència de l’infant i ha d’estar sempre a la seua vista i accessible.

No obstant això, després de moltes reunions, l’any passat vam decidir posar-los en marxa però, en lloc de fer-ho al setembre, ho vam fer a la primavera, ja que a aquestes altures del curs, els xiquets ja estan plenament familiaritzats, segurs i a gust en tots els espais de l’escoleta i amb totes les persones que en formem part.

La valoració de l’experiència va ser l’any passat, i està sent enguany, molt  positiva, ja que dóna peu a un joc lliure més variat i amb més recorregut, propicia una comunicació més rica i espontània entre els infants, i, contràriament al que podríem pensar (ja que hi ha xiquets movent-se contínuament per l’escola) el clima que es respira és més seré i agradable.

D’una banda, l’espai a la seua disposició haja augmentat tant, siga més variat i incloga el pati; i que, d’altra banda, siguen els infants els que trien onvolen estar i què hi volen fer, afavoreix que la seua actitud siga molt positiva i activa, així com que sempre estiguen motivats i concentrats en allò que fan. I és així per la senzilla raó que, quan se’n cansen, van a un altre espai o proven a jugar a qualsevol altra cosa que els abelleix més, segons com es troben i d’acord amb allò que els engresca en cada moment. I, en aquestes edats, allò que els engresca, allò en què troben gust fent, és sempre font d’aprenentatge, personal, enriquidor, significatiu.

D’altra banda, el redimensionament de l’espai que suposen els ambients de lliure circulació també convida que es donen, de manera més plaent i fàcil que abans, situacions de joc tranquil i relaxat, en soledat o en xicotet grup, ja que no es veuen interferides per les de joc motriu, més expansiu i sorollós,que es desenvolupen de manera natural en altres espais que s’hi presten més.

Per als que coneixeu l'escoleta, es tracta que el pati menut i les aules que abans eren la de música, i les dos dels grups 2-3 anys, són ara un tot pel qual els infants poden moure’s lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos.

Tant els ambients com els materials no estan triats a l’atzar, sinó que busquen donar resposta al ventall de possibilitats d’experimentació, creació, interacció, representació, moviment... dels infants d’aquestes edats. En cadaambient hi ha un mestre/educador, i els xiquets tenen a la seua disposició materials diversos i propostes suggeridores i no directives que evolucionaran al llarg del temps d’acord amb allò que observem i documentem els mestres/educadors.

A banda de l’adult que hi ha en cada ambient, sempre queden lliures una o dues persones que es mouen pels diversos ambients i donen suport a la resta, ja que els xiquets d’aquesta edat presenten necessitats que s’han d’atendre de manera immediata i que requereixen tota la nostra atenció, temps i cura, com ara el canvi de bolquers o la mediació en els possibles conflictes entre els infants.

La concepció de l’escoleta com un espai global, i no com a un conjunt d’aules permet, entre d’altres, eliminar duplicitats (abans hi havia una cuineta, fustetes, instruments musicals a cada classe, etc.) i possibilita que l’espai a disposició dels infants siga molt més gran. Consegüentment, també augmenten, d’una manera molt fructuosa, les possibilitats, per exemple, de les construccions i del joc motriu, el qual s’empobria quan el radi d’acció dels xiquets es restringia a l’espai lliure que quedava a l’aula.

D’altra banda, aquesta nova disposició facilita també que disminuïsquen enormement les
friccions que es donaven entre els infants quan veien envaït el seu espai de joc i, com que la intervenció de l'adult disminueix, tenim més temps per observar cada infant i tindre un coneixement més detallat de com és el seu joc, les seues relacions, els seus interessos i necessitats, etc.

Els ambients han arribat per a quedar-se, no en tenim cap dubte, i estem encantades de les experiències que estan brindant als infants i de les contínues oportunitats d’aprenentatge i reflexió que ens brinden a nosaltres.

Ací teniu un grapat de fotografies dels últims dies: Xiquets que es mouen per les "aules" (i entre les "aules") i es queden, ací o allà, a construir, jugar, pintar, descansar, observar, xarrar… Els ambients de lliure circulació desdibuixen les aules i converteixen els diversos espais de l’escola en un tot on, de manera simultània, tenen lloc múltiples experiències. Els infants faenegen a la seua, es mouen d’un espai a un altre segons els seus interessos; i l’educador observa, acompanya, etc. sense interferir-hi sempre que no siga necessari. Hi ha més moviment i engrescament que mai, però, paradoxalment, també es respira més calma, concentració i gaudi que mai.