Ahir, dotze anys després del pas de Carme Morera per l’Escoleta, vam pujar a l’estació del record del seu viatge al Trenet, que ens guarda tantes anècdotes, reviu tantes complicitats i ens desperta tants somriures com els que van esguitar d'emoció la presentació del llibre “A mi, què em passa?”.
Moltes gràcies a Vincle Editorial per l’organització i una abraçada ben forta per a tota la família Morera Català, en especial, per a tu, Carme, amb qui vam aprendre el vertader significat de la inclusió i de qui tants i tan bons records tenim a l’Escoleta.
Entre aquests hi ha, per descomptat, la gran satisfacció que senties cada vegada que travessaves les paral·leles; l’alegria plena que t’envaïa en veure que Joan, el teu company de reptes i lluites contra la dificultat, també completava la gesta d’aprendre a caminar; i, per damunt de tot, el borró de sentir l'alé, la confiança i l’estima de la resta dels teus companys, que t’encoratjaven a aconseguir-ho una vegada i una altra.
“Un aplaudiment per a les mestres antigues del Trenet!”, vas irrompre ahir pletòrica enmig de la presentació; “Un aplaudiment per a tu i per a la teua família!”, hi afegim nosaltres, per l'autèntica lliçó de vida que ens vau donar i continueu donant-nos amb la vostra força, humor i tendresa.
Gràcies per tant, família!
