8 de març

Un dia per aturar-nos, mirar-nos, agafar aire i continuar.
Somriures còmplices, somriures encoratjadors.
Juntes som imparables.
Emoció a flor de pell en la manifestació de hui a València.
I demà i cada dia, més #8M.

 

Sense les dones, el Trenet s'atura

La coeducació no entén de dies, i menys encara el 0-3. I és que la coeducació en el 0-3 es transmet a través del nostre comportament envers uns infants que tot just comencen a descobrir qui són i a construir el seu coneixement sobre el món.

Un món que volem més just i igualitari, i per això hi treballem cada dia, i per això hui ens aturem. Per visibilitzar la nostra feina i la nostra vàlua; per reclamar els mateixos drets i les mateixes oportunitats i llibertats. Ací i arreu, ara i sempre.

Ni un pas arrere contra les violències masclistes, contra la bretxa salarial, contra la feminització de la precarietat i la temporalitat, o contra el sostre de vidre, derivat, en molts casos, de la penalització de la maternitat i l’absència de mesures de conciliació reals i —no ho oblidem— respectuoses amb els drets dels infants.

Contra la discriminació i la desigualtat de gènere, totes les treballadores i cooperativistes del Trenet, les quals representem el 90 % de l’equip, ens hem sumat hui a la vaga feminista.

Us animem a participar-hi i mobilitzar-vos, alhora que us comuniquem que els serveis mínims estan garantits en el dia de hui. A les 17 h, eixirem de l’Escoleta per anar junts a la manifestació. Us esperem, famílies.

Tornem a la quadra de Castellar-l'Oliveral

Com sabeu, fa unes setmanes vam anar a Castellar-Oliveral a conéixer l'haca de què tant ens parlava Aitana.

L'espai ens va fascinar i, per això, dijous passat hi tornàrem. L'experiència encara va ser més plaent i profitosa, i és que, amb infants tan menuts, la confiança que els dóna saber-se en un espai ja conegut, els permet gaudir-ne de manera més profunda i rica. D'altra banda, aquestes segones i successives experiències en un mateix espai, afavoreixen que els infants més cautelosos davant d'allò nou, se senten segurs per atrevir-se a explorar-lo.
I per què aquest espai és educativament tan valuós? Doncs perquè té multitud de materials amb els quals els infants poden manipular, trastejar, palpar, transformar, abocar…, com ara aigua, sorra, pedres, estris diversos (graneres, pales, poals…), terrenys desiguals, àmplies superfícies per córrer i bellugar-se… i, per descomptat, els carretons, que foren la gran estrella de la primera visita, i el descobriment que els tornà xirivia en aquesta segona visita, els aspersors, tota una festa!
També, com sabeu, a la quadra hi ha animals, però, curiosament, els infants no hi van mostrar gaire interés dijous. No en sabem la raó, però possiblement rau en el fet que, per tal d'acaronar els cavalls, cal que l'adult intervinga, agafant els infants i elevant-los perquè puguen arribar-hi, i, en canvi, els recursos que hem esmentat adés estan arran de terra, a l'abast de l'infant, que en pot fer ús lliurement d'acord amb els seus interessos i necessitats.

 

Xarrada "La importància del moviment lliure dels bebés"

Moltes gràcies a Daniela Broilo per la xarrada d’ahir sobre la importància del moviment lliure dels bebés. 

Parlàrem d’Emmi Pikler, del respecte als temps i a les maneres de cadascun dels bebés, d’evitar forçar postures per a les quals no estan encara preparats, de la tensió i la sensació de dependència, incompetència i frustració que els provoca que no ho fem, de desaprendre actituds intervencionistes que interfereixen el desenvolupament motriu, natural i personal de cada infant… Parlàrem, al capdavall, d’acompanyar la conquesta de la seua progressiva autonomia donant-los temps, espai, suport, estima i paciència perquè puguen viure la satisfacció d’aconseguir-ho per ells mateixos, respectant el seu ritme i les seues necessitats, i seguint la seua iniciativa innata d’avançar en el procés maduratiu, tan fascinant, de descobrir noves postures i moviments.  

Atés que vau ser moltes les persones que no poguéreu inscriure-vos a la xarrada per manca d’espai, pròximament tornarem a organitzar-la. Tan prompte com tanquem la data, us la comunicarem.

Primera 'mascletà'

Divendres, dia 1 de març, va ser la primera ‘mascletà' a la plaça de l’Ajuntament… i també al Trenet!
Les Falles estan a tocar, i amb elles, l’esclat de colors, olors i música que ens porten, del qual els infants poden traure molt de profit sensorial, creatiu, etc.
Un company inseparable de la festa és també, però, el soroll, els petards a cada segon arreu de la ciutat, els quals fascinen a alguns infants i, a molts altres, com és natural, atemoreixen.
Amb les xicotetes 'mascletaes’ que, des de divendres, fem cada dia a l’Escoleta, intentem que els xiquets s’hi familiaritzen a partir de la vivència d’experiències sonores suaus i agradables, en un espai segur i tranquil per a ells com és el pati de l'Escoleta; i amb la llibertat de decidir estar-hi present, o no; i sentir-les, o no, més o menys prop.
Ací en teniu la primera.
No oblideu que, si anàreu a les ‘mascletaes’ de l’Ajuntament, cal que els infants estiguen protegits amb els auriculars antisorolls corresponents.

Nit a l'Escoleta amb antics treneters

Divendres passat, una bona colla d’antics treneters van tornar a l’Escoleta per passar junts la nit.
 “Soparem la sopeta de Mariví?”, “Mira, l’elefant que m’agradava! Puc dormir amb ell?”, “Ari, Pau, fem carreres amb les bicis com quan érem xicotets?”, es deien els infants enjogassats mentre recorrien cadascun dels espais de la que va ser la seua escoleta.

Quin goig feia vore’ls, xarrant pels colzes, corrent amunt i avall i passant-ho de categoria amb els amics que van fer, fa un grapat d’anys, entre bolquers, xuplons i balbucejos.
Recordeu què fèieu al Trenet?, els vam preguntar. “Jugar! Sempre jugàvem, al pati, a la classe, en tots els llocs!”, digué Leo. I això vam tornar a fer... i quant que en gaudírem.

Rebolicàrem de dalt a baix l’espai de ‘Psico’, jugàrem a l’amagatall amb les llanternes, vetlàrem contant-nos com és això d’anar a una escola de majorots i, a l’endemà, ens despertàrem encomanant-nos els badalls i rememoràrem els empastres treneters que tant ens agradaven arrebossant-nos entre muntanyes de farina.

Gràcies per la confiança, famílies! Ja estem buscant una nova excusa per a tornar-vos a vore ben prompte!  

 

Xarrada "Embaràs i part conscients"

Dimecres vam gaudir de nou a l’Escoleta de la professionalitat, la saviesa i la sensibilitat de les comares Núria Bixquert i Teresa Huelga.

Una xarrada ben encoratjadora gràcies a la qual vam reflexionar sobre el propi cos, sobre la pròpia naturalesa i sobre la pròpia capacitat per actuar com a agents del canvi en una època de transició com l’actual, que mira arrere en el temps i que ens fa mirar-nos endins, retrobar-nos amb l’instint, confiar en la nostra capacitat i apoderar-nos per mitjà de les nostres decisions per tal de viure els processos de l’embaràs i del part d’una manera més natural, conscient, respectada, plena, nostra.
Moltíssimes gràcies, Núria i Teresa. Va ser, com sempre, un autèntic privilegi sentir-vos.

Sembrem i reguem els escocells

Com sabeu, el curs passat ens vam sumar a la iniciativa de l’Ajuntament “Fes teu un escocell”, per mitjà de la qual, a més d’aprendre una nova paraula!, vam ‘apadrinar’ sis xicotets espais verds del carrer Conca, on plantàrem herbes aromàtiques i medicinals.

Cada setmana hi anàvem amb tota la il·lusió a regar-les ("Ja ixen, ja ixen!”, “Són plantes bebés”, deien els infants més majors), però, malauradament, el que més creixien eren les puntes de cigarrets i les caques de gos (aquest fou, de fet, el tema de la nostra Falla).  

Passats uns mesos, els tècnics de l’Ajuntament s’interessaren per l’estat dels nostres escocells, i, malgrat l’incivisme, enguany ho hem intentat de nou 'apadrinant' els escocells més arrecerats del parc d’enfront de l’Escoleta.  

I ací ens teniu, remenant la terra, sembrant i regant llicsons i cama-roges amb Miguel, el jardiner del barri, i Andrea, de Medi Ambient de l’Ajuntament, que ens vam explicar com havíem de cuidar-les d’ara en avant.  

Moltes gràcies als dos!

Xarrada "La importància del moviment lliure dels bebés"

Dilluns que ve, Daniela Broilo ens parlarà sobre com es mouen i evoluciona el moviment dels bebés i per què és tan important respectar-ho.  
Xarrarem sobre el paper de l’adult a l’hora d’acompanyar el moviment lliure de l’infant, sobre espais, materials i seguretat; i coneixerem els grups de joc i moviment lliure que ella coordina.  
Per a inscriure-vos-hi, envieu-nos un correu a info@escoletaeltrenet.com.  
Us esperem!

Xarrada "Embaràs i part conscients"

Dimecres que ve tindrem la sort de gaudir de nou a l’Escoleta de dos de les comares més reconegudes del nostre territori.

Es tracta de Núria Bixquert i Teresa Huelga, amb les quals aprendrem a escoltar el nostre cos i a viure l’embaràs i el part des de la seguretat, la capacitat, la consciència i la plenitud que ens dóna fer-ho d’una manera informada i apoderada, coneixedores de les possibilitats i decisions que podem prendre perquè el part siga un procés respectat quant a la fisiologia, els temps naturals i les nostres tries.  

Per tal que puguem fer una previsió dels assistents, envieu-nos un correu a info@escoletaeltrenet.com per confirmar la vostra assistència. 

La xarrada és debades i oberta a tot el món.

Us hi esperem!

Com celebrem Carnestoltes a l'Escoleta i per què?

Tal com us hem contat en alguna altra ocasió, des de fa uns anys hem simplificat la celebració de Carnestoltes a l’Escoleta desprenent-nos d’allò que l’experiència ens ha ensenyat que, en el 0-3, era innecessari i difícilment justificable pedagògicament des del respecte a les necessitats i als interessos dels infants tan menuts.  
És per això que, durant els últims dies, tan sols hem fet que el bagul de les disfresses estiguera una miqueta més accessible i una miqueta més ple que en altres dates, per tal que l’infant, si volia, s’hi acostara i jugara amb els barrets, les teles, les ulleres, les sabates, etc. que hi havia a la seua disposició.

També hem fet carasses a l’espill mentre menjàvem llimes, hem jugat a fer-nos bocasses i nassots amb plàtans (quin fart de riure!), ens hem enfarinat, ens hem pintat la cara els uns als altres…
Experiències en les quals, a través del joc de mirar-se, de reconéixer-se, de percebre els canvis dels companys i de veure els propis a l’espill… experimentàvem amb la que és la troballa més extraordinària en aquestes edats, la de la pròpia existència i identitat. Des de la quotidianitat del dia a dia a l’Escoleta, el qual, sense necessitat d’alterar-lo, ens regala oportunitats de connectar amb les tradicions, en aquest cas Carnestoltes, des de la llibertat, la tranquil·litat i el respecte al moment evolutiu dels infants. 

 I és que no trobàvem el sentit de disfressar a tots els xiquets de la mateixa manera (que sí, que estan ‘moníssims’, però no es tracta d’això, veritat?) o d’incomodar-los posant-los i llevant-los la disfressa diverses vegades al llarg del dia (el dinar, la migdiada...). D'altra banda, ens adonàvem que hi havia molts infants que rebutjaven disfressar-se per por o senzillament perquè no els agradava, i que, sense voler-ho, convertíem un dia de festa en una setmana d’estrés per a les famílies i els mestres, cosa que, per molt que ho intentem evitar, repercuteix sempre en el nostre estat d’ànim i també en el dels infants. Aquets fets ens van portar a qüestionar-nos la manera que enfocàvem el Carnestoltes i, en acabant, a canviar-la per aquesta d’altra de la qual us hem fet ara cinc cèntims.  

Un enfocament que ens permet viure junts una experiència molt més relaxada, coherent amb la nostra concepció de l’infant i l’educació, i plaent per a tots els xiquets.  

Ací us deixem un grapat de fotos de les últimes dues setmanes a l’Escoleta i de la cercavila que vam fer divendres pels carrers del barri. Moltes gràcies a totes les famílies pel comboi, pels magnífics instruments que heu fabricat i, per descomptat, per tota la caterva d’accessoris que heu portat a l’Escoleta i amb els quals tant han gaudit els infants. Gràcies!