“Soparem la sopeta de Mariví?”, “Mira, l’elefant que m’agradava! Puc dormir amb ell?”, “Ari, Pau, fem carreres amb les bicis com quan érem xicotets?”, es deien els infants enjogassats mentre recorrien cadascun dels espais de la que va ser la seua escoleta.
Quin goig feia vore’ls, xarrant pels colzes, corrent amunt i avall i passant-ho de categoria amb els amics que van fer, fa un grapat d’anys, entre bolquers, xuplons i balbucejos.
Recordeu què fèieu al Trenet?, els vam preguntar. “Jugar! Sempre jugàvem, al pati, a la classe, en tots els llocs!”, digué Leo. I això vam tornar a fer... i quant que en gaudírem.
Recordeu què fèieu al Trenet?, els vam preguntar. “Jugar! Sempre jugàvem, al pati, a la classe, en tots els llocs!”, digué Leo. I això vam tornar a fer... i quant que en gaudírem.
Rebolicàrem de dalt a baix l’espai de ‘Psico’, jugàrem a l’amagatall amb les llanternes, vetlàrem contant-nos com és això d’anar a una escola de majorots i, a l’endemà, ens despertàrem encomanant-nos els badalls i rememoràrem els empastres treneters que tant ens agradaven arrebossant-nos entre muntanyes de farina.
Gràcies per la confiança, famílies! Ja estem buscant una nova excusa per a tornar-vos a vore ben prompte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada