Les teles, un material inesgotable per al joc lliure

El pati és un espai tan ‘educatiu’ com els espais que coneixem com a ‘aules’.  
Per això, és molt important que hi haja varietat de superfícies (terra, sorra…), materials (poals, coladors, pneumàtics, balons, bicis…) o ‘mobiliari’ (gronxadors, tobogans, túnels, troncs…), els quals puguen donar lloc a situacions de joc i, per tant, d’aprenentatge, diferents a les que es es donen en altres espais.

Durant les últimes setmanes, en el grup dels més infants majors, les teles són un dels materials que més els engresquen. Els hem vist jugar-hi a l’aula convertint-les en llençols, capes o amagatalls… i ahir, al pati, tal com vam deduir després, en una casa a la qual no li faltava ni un detall.
Mateu en va ser el ‘promotor’ traient les teles al pati. L’observaven des de prop un grapat de xiquets, als quals va comboiar perquè l'ajudaren a cobrir el tronc de la morera amb una tela. Tot seguir, un parell de xiquets vam començar a sondejar el pati a la cerca de pots, branques, cadires… per a abastir la casa, i altres dirigien concentrats la construcció: “Ací la porta, ací el cotxe, ací el llit, ací tu, ací jo”.
De manera natural, el joc simbòlic creix en complexitat, llenguatge i grau de cooperació entre els xiquets. No cal que proporcionem als infants materials més sofisticats i realistes; de fet, no cal que fem res, senzillament, ocorre… però cal, això sí, que ‘deixem’ que ocórrega, fent un pas arrere i donant temps i espai als infants. En aquest cas, ha sigut precisament l’espai, o, millor dit, el canvi d’espai (de l’aula al pati), el que ha propiciat que el joc amb un mateix material, les teles, s’haja transformat i enriquit com en la situació que us hem descrit.
Veure'ls faenejar, coordinar-se, interactuar és una absoluta delícia. Gaudim-ne i, sobretot, deixem que els infants en gaudisquen.