Famílies, benvingudes a casa vostra!

Comencem el viatge i ho fem acompanyats dels nostres pares i les nostres mares, amb els quals passarem els primers dies, setmanes o mesos, segons ens anem trobant al Trenet. A poc a poc i cadascú a la nostra manera, en descobrim cada racó i teixim les primeres complicitats amb els companys i la mestra. Al Trenet, xiquets, mestres i pares vivim junts aquest trasbals tan gran que ens suposa a tots començar a anar a l’escola. Un entorn on tot i tots ens són encara desconeguts, i en un moment en què encara no podem expressar-vos amb paraules com ens sentim, i en què encara no podem entendre que tornareu després, perquè només habitem l’ara i l’ací.

Un trasbals emocional que difícilment podrem atenuar si no canviem la perspectiva amb què s’ha concebut fins ara aquesta primera etapa de l’escolarització: No és el xiquet qui s’ha d’adaptar a l’escola, sinó l’escola la que s’ha d’integrar en el seu món. Un món amb una curta però intensa història; un món que han començat a bastir a través dels vostres ulls i de les vostres paraules, pares i mares, que els heu donat l’estima, la confiança i la seguretat necessària per farcir-lo cada dia de nous descobriments i de noves emocions, i als quals vos necessiten –i vos necessitem– perquè continueu fent-ho també a l’escola: descobrint amb ells els nous espais i coneixent amb ells les persones que volem fer, del nostre i del vostre món, un de sol. 
Pares i mares, xiquets i xiquetes, una abraçada ben forta i benvinguts a casa vostra!