Tal com si s’hagueren envolat d’un estenedor veí, el Trenet va aparéixer la setmana passada ple de llençols blancs, els quals a poc a poc van prenent el color de la joia de crear i recrear-nos, sense regles i sense presses, gaudint de cada moviment i sensació a què ens porta l’art: triar els colors, admirar-nos en adonar-nos que es barregen i es transformen, aturar-nos a contemplar com regalimen les gotes de pintura, delectar-nos arrossegant el traç sobre la superfície, alterant-lo, explorant les possibilitats d’una obra compartida que està viva i batega...
Voleu veure com han quedat? Aneu estirant el coll i estigueu a l’aguait, que ben prompte vos donarem els detalls de la inauguració d’una exposició que, ja vos ho podem ben dir, serà d’altura, metàforicament… i literalment!
Voleu veure com han quedat? Aneu estirant el coll i estigueu a l’aguait, que ben prompte vos donarem els detalls de la inauguració d’una exposició que, ja vos ho podem ben dir, serà d’altura, metàforicament… i literalment!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada