No podem estar-nos de compartir amb vosaltres el goig pel naixement d’Andreu, el primer nét de la nostra companya Anna, el primer nebot nét del nostre company Paco, el primer fill de Feliu.
I és que difícilment podríem entendre el Trenet sense ells: Anna i Paco com a dos dels fundadors i mestres cooperativistes, i Feliu com a alumne de la primera promoció, aquella que el 1979 va fer realitat el somni d’uns joves mestres acabats de llicenciar: el somni d'una educació infantil arrelada, oberta, creativa, càlida i compromesa que ha crescut amb vosaltres i que avui celebra que cresca la vostra família.
Feliu, d’ulls grandots i pestanyes encara més llargues, i tan sensible i dolç com aventurer; i és que, no sabem si te’n recordaràs, però vas ser tu qui ens va descobrir que, darrere del Trenet, hi havia un pati magnífic! El "pati gran" que cada dia els xiquets omplin a caramull de rialles des d’aleshores i que vas albirar des de l’om on s’havia encalat el baló amb què jugaves mentre esperaves que la mare tancara el Trenet.
I d'Anna i Paco, què vos podem dir d’ells que no sapieu ja, veritat, pares i mares?
I és que el seu cap és un pou inesgotable d’idees, i no hi ha xiquet que no haja canviat els badalls per somriures cada matí amb el seu teatre dels elefants Guli Guli i Rita Tari, que no haja fet rodar el ballarí que apareix en llevar tots els grans a una cabeça d’alls, que no s’haja quedat bocabadat amb els seus jocs d'ombres, que no haja portat una mosqueta pintada del braç o que no haja guardat al núvol de la classe les llàgrimes després de plorar.
Dilluns anirem nosaltres també al núvol a guardar-ne, però aquestes seran de l’alegria que ens ha envaït avui en assabentar-nos de la bona nova, i de reviure emocionats els meravellosos records –i els que encara ens queden per viure!– que portaran per sempre el vostre nom al Trenet.
Enhorabona, de tot cor, a la iaia Anna, al iaio oncle Paco, a la tia Sira i als pares de la criatura, Feliu i Marta. I sentint de fons la cançó de “Paf el drac màgic”, que tantes vegades han cantat a duo Anna i Paco als xiquets de la classe dels elefants, et donem la benvinguda, Andreu, al món de la tendresa, la creativitat i la llibertat d’una família on, de ben segur, creixeràs sa, fort i feliç de ser i sentir-te estimat, per ells, i també per cadascun de nosaltres.
I és que difícilment podríem entendre el Trenet sense ells: Anna i Paco com a dos dels fundadors i mestres cooperativistes, i Feliu com a alumne de la primera promoció, aquella que el 1979 va fer realitat el somni d’uns joves mestres acabats de llicenciar: el somni d'una educació infantil arrelada, oberta, creativa, càlida i compromesa que ha crescut amb vosaltres i que avui celebra que cresca la vostra família.
Feliu, d’ulls grandots i pestanyes encara més llargues, i tan sensible i dolç com aventurer; i és que, no sabem si te’n recordaràs, però vas ser tu qui ens va descobrir que, darrere del Trenet, hi havia un pati magnífic! El "pati gran" que cada dia els xiquets omplin a caramull de rialles des d’aleshores i que vas albirar des de l’om on s’havia encalat el baló amb què jugaves mentre esperaves que la mare tancara el Trenet.
I d'Anna i Paco, què vos podem dir d’ells que no sapieu ja, veritat, pares i mares?
I és que el seu cap és un pou inesgotable d’idees, i no hi ha xiquet que no haja canviat els badalls per somriures cada matí amb el seu teatre dels elefants Guli Guli i Rita Tari, que no haja fet rodar el ballarí que apareix en llevar tots els grans a una cabeça d’alls, que no s’haja quedat bocabadat amb els seus jocs d'ombres, que no haja portat una mosqueta pintada del braç o que no haja guardat al núvol de la classe les llàgrimes després de plorar.
Dilluns anirem nosaltres també al núvol a guardar-ne, però aquestes seran de l’alegria que ens ha envaït avui en assabentar-nos de la bona nova, i de reviure emocionats els meravellosos records –i els que encara ens queden per viure!– que portaran per sempre el vostre nom al Trenet.
Enhorabona, de tot cor, a la iaia Anna, al iaio oncle Paco, a la tia Sira i als pares de la criatura, Feliu i Marta. I sentint de fons la cançó de “Paf el drac màgic”, que tantes vegades han cantat a duo Anna i Paco als xiquets de la classe dels elefants, et donem la benvinguda, Andreu, al món de la tendresa, la creativitat i la llibertat d’una família on, de ben segur, creixeràs sa, fort i feliç de ser i sentir-te estimat, per ells, i també per cadascun de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada