Un nou viatge està a punt de començar, i aquest serà especial fins i tot abans que el Trenet arranque, i és que, per primera vegada, no tindrem a Anna entre l'equip educatiu.
Amb la seua jubilació se n'ha anat part de l'ànima del Trenet, però hi romandrà per sempre el seu mestratge.
El seu pou inesgotable d'idees, el seu acompanyament respectuós i afectuós dels infants i la seua capacitat única de connectar amb ells i mimetitzar-se amb el seu genial pensament disruptiu, els seus cent llenguatges i el seu inescrutable i fascinant món imaginatiu.
Amb alls, desembossadors, molls o floricols, i és que allò extraordinari és descobrir allò més quotidià i descobrir-ne totes les possibilitats... Qüestionant inèrcies, defugint estridències, alentint presses imposades i protegint el seu anhel innat per descobrir-se i descobrir el món que els envolta amb els cinc sentits i a la seua manera.
Història viva de l'educació infantil al Cap i Casal, Anna Nàcher, juntament amb la resta de cooperativistes, vam posar en marxa el Trenet a recer de l'il·llusionant Patronat Municipal d'Escoles Infantils, una gran xarxa d'escoletes municipals bastida per les aleshores noves fornades de mestres, engrescats en les bullicioses aules de Magisteri a les acaballes del franquisme.
A l'horitzó del ja tan llunyà 1979, el somni d'oferir a tots els infants una educació pública oberta, arrelada, vivencial, respectuosa i innovadora. Un somni, però, truncat pocs anys després per l'afany privatitzador, elititzador i reaccionari del Partit Popular, que va desmantellar de manera unilateral el Patronat.
Trenta-huit anys després, continua intacta la força per acostar-nos-hi cada dia una mica més, així com l'esperança que la societat i les institucions facen seua aquesta lluita en la qual tant ens juguem.
Un compromís compartit amb Anna durant vora quaranta anys, i al qual s'han sumat amb tota la seua espenta les joves mestres i educadores que han pujat al Trenet durant els últims anys. Seua va ser l'espurna, encesa en temps tan foscos i difícils, i nostra ha de ser la responsabilitat d'atiar-la a la llum dels canvis de la tan esperada nova València.
Amb l'emoció del comiat que li vam fer al maig i que la càmera de Pilar, Carlos i Violeta tan bellament va copsar (GRÀCIES!), comencem el curs 2017-2018. Benvingudes, famílies, i gràcies, un any més, per omplir de nou de vida el Trenet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada