Hui fa un mes que vam començar l’acollida al Trenet, un procés compartit entre pares, mestres i xiquets al llarg del qual teixim les primeres complicitats i comencem a poc a poc a fer nostre cada espai. Un procés que cada xiquet, que cada família, viu amb un ritme diferent i que, per tant, no pot tindre un sol dia d’acabament ni un sola única manera de desenvolupar-se.
I és que cada xiquet, cada família, és única, i és l’escola la que cal que s'hi adapte: escoltant, observant i deixant-se guiar per les necessitats, motivacions i emocions de cadascun d’ells, de cadascuna d’elles.
Hui fa un mes que vam començar l’acollida i continuem, i continuarem, com el primer dia, oferint-los tot el nostre afecte i comprensió; adaptant-nos als seus quan, què i com; tenint sempre les portes obertes de bat a bat i, sobretot, gaudint de la naturalitat que els xiquets puguen comptar, tant com ho necessiten, amb la complicitat i la seguretat que els dóna la presència dels seus pares i mares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada