Nugar i desnugar, unir i separar... Per què?

Com sabeu, fa uns dies vam incorporar a l'ambient del joc simbòlic xeringues, radiografies, fonendoscopis...
Tot de material mèdic que dóna peu a recrear una consulta mèdica, amb tots els aspectes interessants que això implica (familiaritzar­se amb situacions que poden generar angoixa als infants, avançar en la descoberta del propi cos, començar a situar­se en la perspectiva de l’altre i a percebre allò que sent per mitjà de l’assumpció dels rols de metges, ­pacients, etc.).

Entre aquest instrumental, però, hi ha materials no estructurats, com ara les benes, que es presten a usos completament diferents.

En les primeres fotografies podeu veure a Adrià lligant el pilar amb la taula i concentrant­se bonacosa per a assegurar­se que quedara ben tibant. En les altres dues fotografies està Martín, que, a última hora del matí, va vore el que havia fet Adrià i es va asseure a deslligar­ho tot. En acabant, va estendre la bena de punta a punta de l'aula.

Es tracta, en ambdos casos, d'activitats manipulatives espontànies en què, a l’exploració del material, s’uneix l’experimentació amb els estats d’unió i separació. 

Dos estats que reflecteixen els dos sentiments que xoquen al voltant dels 2 anys, la sovint anomenada ‘aDOSlescència’.

I és que, d’una banda, els infants tenen la necessitat de continuar sentint­se protegits, atesos i estimats; però, d’altra banda, volen experimentar també la sensació d'independència, avivada pel grandíssim avanç motor propi d'aquesta edat (ja poden caminar, córrer, botar!) i pels recursos verbals i intel∙lectuals cada vegada més rics amb què compten.

Una contradicció interna a la qual, com moltes vegades us contem, el joc lliure dóna eixida: traient fora d'ells les dues parts en pugna i, simbòlicament, aconseguint dominar­-les i reintegrar­-les com a part d'un tot, i com a part, no conflictiva, d'un mateix.

(Ambients de lliure circulació)