No hi ha una edat per a deixar el bolquer, ni tampoc una millor època de l’any per a fer-ho, i és que cada xiquet té un ritme maduratiu diferent, i la millor època de l’any és aquella en la qual cada xiquet ens expressa que està preparat fisiològicament i psicològicament per a gaudir d'aquest guany propi i fruit de la seua maduració i desig d'autonomia.
Fins que aquest moment va arribant a cada xiquet, a l’Escoleta afavorim experiències que els ajuden a entendre, recrear i elaborar aquest procés, com ara canviar-los el bolquer drets (tombats no poden veure res i no hi poden col·laborar); omplir, buidar i transvasar recipients amb aigua, sorra, fang, etc.; jugar a vestir/desvestir els ninos i posar-los/llevar-los el bolquer, seure’ls a l’orinal o llavar-los; disfressar-nos de majors i de bebés; escoltar contes relacionats… sense atabalar-los i sense anticipar-nos ni impacientar-nos, sinó donant-los temps perquè la iniciativa i la decisió de deixar els bolquers nasca d’ells mateixos, i que seua siga també la gran alegria i satisfacció d’aconseguir-ho.
Acompanyar-los, al capdavall, en un procés que cadascun d’ells començarà en un moment diferent, reconéixer-los l'esforç, i transmetre’ls, sense presses ni imposicions, la confiança i l’expectativa d’assoliment que necessiten en uns moments delicats i, alhora, tan engrescadors per a ells.
D’això i molt més, ens va parlar Felicitat Signes, la psicòloga de l'Escoleta, en la xarrada que va fer a les famílies de la classe dels xiquets de 2-3 anys de l’Escoleta sobre com i quan deixem els bolquers des d'una perspectiva respectuosa amb el ritme i la individualitat de cada xiquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada