La innovació educativa no és canviar per canviar ni abraçar amb els ulls tancats l’última novetat o moda, sinó el resultat de la pràctica reflexiva, que ens porta, a través de la formació i l’intercanvi d’experiències i parers, a majors graus de consciència sobre allò que fem i per què ho fem.
Durant els últims anys, ens havíem plantejat diverses incorporar a l’escoleta els anomenats ambients de lliure circulació, però, fins a enguany, i malgrat que ens captivava la idea, no ens havíem atrevit a fer el pas.
Aquesta manera de treballar està bastant consolidada en el cicle 3-6 de moltes escoles compromeses amb una pedagogia lliure, respectuosa i activa, però no ho està tant en el 0-3, ja que planteja certs dubtes ateses les característiques específiques d’aquesta etapa, sobretot pel que fa a la funció seguritzadora que té l’espai i també l’educador, que és la figura de referència de l’infant i ha d’estar sempre a la seua vista i accessible.
Després de moltes reunions, hem decidit finalment posar en marxa els ambients, però només en els espais dels infants més majors (2-3 anys) i adaptant-nos a les característiques i a les necessitats de l’edat. Aquesta és també la raó per la qual hem començat ara i no a principi de curs, ja que és només a partir d’aquestes altures del curs que els xiquets (recordeu que parlem de xiquets de tan sols 2 anys) ja estan plenament familiaritzats, segurs i a gust en tots els espais de l’escoleta i amb totes les persones que la formem.
Per als que coneixeu l'escoleta, es tracta que el pati menut i les aules que abans eren la de música, la dels cavalls i la dels elefants, són, a partir d’ara, un tot pel qual els infants poden moure’s lliurement i decidir, en cada moment, què volen fer i on volen estar d’acord amb els seus interessos. Tant els ambients com els materials no estan triats a l’atzar, sinó que busquen donar resposta al ventall de possibilitats d’experimentació, creació, interacció, representació, moviment... dels infants d’aquestes edats.
En cada ambient hi ha un mestre/educador, i els xiquets tenen a la seua disposició materials diversos i propostes suggeridores i no directives que evolucionaran al llarg del temps d’acord amb allò que observem i documentem els mestres/educadors.
A banda de l’adult que hi ha en cada ambient, sempre queden lliures una o dues persones que es mouen pels diversos ambients i donen suport a la resta, ja que els xiquets d’aquesta edat presenten necessitats que s’han d’atendre de manera immediata, i que requereixen tota la nostra atenció, temps i cura, com ara el canvi de bolquers o la mediació en els possibles conflictes entre els infants.
Com ja sabeu les famílies, estem en ple procés de documentació de les primeres experiències amb els ambients i també d’ajustament, però ens fa molt de goig fer-vos-en cinc cèntims amb una primera remesa d’imatges...
I és que, tal com prevèiem, i tal com estem, de fet, comprovant durant aquestes dues setmanes, aquesta manera de treballar ens permet redimensionar els espais i aprofitar-los millor, així com aprofundir en el respecte als diversos ritmes i motivacions dels infants; afavorir la seua capacitat d’iniciativa i el seu dret a decidir sobre el propi temps; i materialitzar de manera més coherent la nostra confiança en ells com a constructors del propi aprenentatge a partir de la seua curiositat innata, del plaer que els reporta l’exploració i la descoberta; i del desenvolupament natural, autònom i feliç dels seus recursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada