Per Tots Sants, monstres valencians!

Els Gambosins, la Bubota, l’Home dels Nassos, el Banyeta… protagonistes de l'imaginari popular valencià durant segles. A aquests, des de fa quaranta anys, se suma des de l’Escoleta la nostra estimada Bruixa de la Morera.

Despistada com ella sola, va perdent la granera, el barret, les fulles, les sabates…

Les fulles les hem anat arreplegant d’ací i d’allà, i s’ha posat tan contenta que ens ha fet un concertàs de violí. Les sabates, però, li van caure mentre volava, i la Quarantamaula, que va per les teulades, és qui les ha agafades. De mà en mà, de monstre en monstre han passat... fins que han arribat a les banyes del Butoni. 

"Jo sóc el Butoni,

parent del dimoni,

gent infernal, infernal,

que sempre aguaita pel forat del pany,

i aquell que plora,

jo me l’enduc,

rostit o fregit, o fet en suc,

curucucuc, curu, cucuc!"

Preludi d’esglais i rialles, aquesta cantarella ha fet les delícies dels infants durant aquesta setmana, al llarg de la qual  hem jugat, experimentat, parlat, amb paraules o sense, de la por a través del Butoni i la resta d’estrafolaris espantacriatures del conte de “La Maria no té por”, els quals, en arribar Tots Sants, prenien vida vora el foc en caure la nit a les llars valencianes.

Moments de recolliment en què s’apaga la llum i s’encén la imaginació a través d’un esborronador fil de veu a cau d’orella...

Ho sentiu? Vosaltres també ho sentiu?

"...rostit o fregit, o fet en suc,

curucucuc, curu, cucuc!"

Aneu amb compte, famílies! ;)

Novetats al pati!

Estem tan desvanides amb el regal que ens ha fet el tio Miguel, que no podem estar-nos de compartir-ho amb vosaltres.
Mireu, mireu, quin nou ‘joguet’ tenim a l’Escoleta! Hi pugem infants, ninos... i mestres! No ens hi hem pogut resistir!
Moltíssimes gràcies, tio Miguel!

L'interés per les lletres

La lectoescriptura és un dels continguts que més sovint és víctima del perillós mantra educatiu del “com abans, millor”. Presses, dreceres i pressió que no fan sinó arrabassar als infants el plaer i la satisfacció de recórrer, al seu ritme i a la seua manera, el camí, tan i tan màgic, que condueix a aprendre a llegir i escriure.

Als dos-tres anys, els interessos dels infants solen estar bastant allunyats d’això.

En el grup d’enguany dels més majors, però, vam observar que hi havia un grapat d'infants que reconeixien algunes lletres.

Per exemple, quan contem un conte, es fixen que, per exemple, en el títol hi ha una a d’Altea.

Dona la casualitat que, en aquest grup, hi ha molts infants que tenen germans majors, i potser per això, o per qualsevol altra raó, hi ha aquest incipient interés per les lletres.

No caure en aquestes presses i pressions de què parlàvem no vol dir que no puguem fer res relacionat amb lectoescriptura. Per descomptat que sí, si naix, com en aquest cas, d’un interés intrínsec dels infants.

En adonar-nos d'aquest interés fa um parell de setmanes, vam provar a escriure en una pissarra gran els noms de cadascú. "Ara el meu, ara el meu!", demanaven.

Allí es van quedar escrits alguns dies, i quan els infants hi passaven, assenyalaven ben pagats el seu.

Per això, vam pensar a escriure en cartons la lletra de la inicial del nom de cada infant i col·locar les fotos de cadascun en la lletra que corresponguera. El raconet de les lletres trau fum des de fa dies, i està donant peu a moltes reflexions en les reunions d’equip.

L’observació d’aquest engrescament ens fa pensar, però, que més enllà de l’interés per la lectoescriptura, el que els motiva ara té més relació amb la necessitat, tan present en aquestes edats, de la autoafirmació, de la construcció de la pròpia identitat en relació a l’altre.

Acostar-se al seu jo, experimentar i gaudir del sentiment de pertinença que els diferencia de la resta.

La P de Pau, com els porquets.

La E d’Èlia i d’Eloi, com la d’elefant.

N’hi ha qui hi està engrescandíssim, i d’altres que gens ni miqueta. I no passa res. I no vol dir tampoc res més que que tenen altres interessos, tan importants o més que aquest, i que cal respectar de totes totes.

Ja arribarà, quan siga, tant fa… cada infant és diferent, i som nosaltres els que ens hi hem d’adaptar, i no, mai, a l’inrevés.

Gaudim-ne, perquè acompanyar-los al seu ritme és importantíssim per al seu desenvolupament sa… i preciós.

Tardor amb els cinc sentits

Caquis, magranes o carabasses. Fulles que s'esmicolen i cruixeixen, pinotxa que ens fa cosquerelles, garrofes que fan de pinzell...
Eixim al carrer a sentir-la, entra a l’Escoleta en forma de sabors, sensacions i colors.
La tardor es menja, es xafa, es pinta, se sent... i, deliciosament, fem camí cap a l’hivern.

 

Per exemple, uns basquets

Cada setmana li’ls tornem a Guillermo després de guardar a la cuina la fruita i la verdura, però la setmana passada li’ls vam demanar prestats, i és que caram els basquets el joc que ens donen!

Arrossegar-los, col·locar-los d'aquesta manera o d'aquella altra, omplir-los i buidar-los, clavar-s’hi i eixir-se'n, fer equilibris passant d’un a l’altre a gatameu o, fins i tot, caminant!

Ací vos passem un grapat d’imatges del grup de Librada, en el qual la gran ‘conquesta’ és ara la de la verticalitat, des dels primers passos a les variacions que ens permeten aprofundir-hi de maneres diferents.

Això és ara una de les coses que més ens engresca, i és que sentir-nos capaços de cada vegada més i més és un plaer grandíssim, i, sens dubte, el millor al·licient per continuar provant(-nos) en el repte continu de créixer.

I per a això necessitem temps, necessitem espai i necessitem… tot allò que ens trobem i que ens permeta desplegar-ho.

Perquè el millor joguet no és el més costós, sinó aquell que connecta amb els vertaders interessos dels infants, els quals afloren en el joc lliure i permeten avançar, xino-xano i de manera diversa, en el camí de l’”aprendre” autònonom, vivencial, significatiu, tant se val com vulguem dir-li.

En la majoria dels casos, no cal que ’inventem’ o comprem cap artilugi, i és que els ‘joguets’, i d’això els infants en són grans mestres, estan per tot arreu.

Heus ací un dels tants exemples.

 

Primer dia al taller de pintura

El grup dels majors va obrint camí en els nous espais.
La setmana passada feren la segona eixida a l’hort i, també, ja han estrenat enguany el taller de pintura.
El procés d’acollida i de familiarització té tants ritmes com infants, però, sens dubte, els més majors ‘juguen amb avantatge’. Descobrir els espais és per a molts recordar-los de l’any passat, i es converteixen en fantàstics ‘cicerone’ dels infants que s’incorporen enguany al seu grup.
I amb eixa soltesa i confiança, han fet les primeres pinzellades al llenç... o al nas propi... o del company!

 

Pedalem per l'horta

Dimarts passat, a Biel li va entrar goleta de plàtan. Vam aguaitar a la cuina, a vore si Mariví en tenia, però s’havien acabat.
Així que vam agafar els cabassets i vam anar al mercat de Jesús, on ens esperava Carme, de Fruit de Llavor, i el seu company Guillermo, que, cada setmana en bicicleta, ens porta la fruita i la verdura, ecològica i de proximitat a l’Escoleta.
Vore'l arribar és una festa cada vegada, i més encara si, com aquest matí, ens porta les novetats de la temporada. Ja estan ací els primers caquis!