Carnestoltes ha arribat

Rebombori, comboi, desgavell i gresca,
Carnestoltes ha arribat i amb ell la festa!

Mudaré la pell com un llangardaix,
i cada dia faré, del meu cos, un collage!
Vull provar, riure, barrejar i desbaratar,
i ningú que em jutge ni em faça canviar!

Perquè som diferents, i així volem 

continuar sent,
el rei Carnestoltes no farà al Trenet 

cap manament!

Gaudim-ne sense pressa,
d’aquesta o tal altra disfressa,
de mirar-nos a l’espill,
fer ganyotes i descobrir
el rostre del plaer més ric i senzill!

9 d'Octubre

Cada xiquet i cada família és diferent, com també cada grup... i cada curs.

El 9 d'Octubre, com tots sabem, és un dia ben especial per a tots els valencians, i, per això, alguns anys ho hem celebrat al Trenet. Per exemple, fa dos anys, quan José, del forn Company, ens va coure la 'mocadorà' que vam pastar per regalar-los-la als amics del Centre de Pàrkinson del barri, que ens van rebre entre abraçades i contes en una vesprada per al record.

Altres anys, però, la resposta a la pregunta que ens plantegem sempre abans de cada festivitat –Té sentit que celebrem el 9 d'Octubre (o Carnestoltes, Nadal...) en aquest moment?–, ha sigut un no. Com enguany.
Quan valorem si té sentit o no celebrar una festivitat o una tradició pròpia de la nostra cultura, ens referim al fet que puga ser significatiu per als infants, és a dir, que puguem adaptar-ne la celebració a les seues necessitats i als seus interessos del moment (i no als de l'adult o als del calendari), i que, d’altra banda, els xiquets en puguen traure un profit real d'acord amb el seu moment evolutiu actual.
El 9 d'Octubre és especialment delicat, ja que té lloc tan sols un mes després que hàgem començat el procés de l'acolliment dels infants a l'escoleta.
Hi ha cursos en què aquest procés acaba molt prompte, de vegades per alguna raó, per exemple perquè la majoria dels xiquets ja venien l'any passat a l'Escoleta; però altres anys, la majoria, és més llarg o més curt perquè sí o perquè no, i és que cada xiquet i cada família és diferent, i, per això, també ho és cada grup i cada curs.
Enguany estem tendrets encara i l’acolliment avança més lentament que en altres cursos. Hi ha infants que s’estimen més no eixir encara de l’aula, d’altres que estan sempre al braç de la mestra... i, lluny de voler viure cap tràfec o sorpresa, necessiten la calma d’una rutina que a poc a poc comença a ser-los seguritzadora.
D'altra banda, la celebració del 9 d’Octubre també és complexa en el 0-3 perquè, més enllà, per exemple, de l'experimentació sensorial de pastar el massapà... el que hui commemorem queda molt lluny encara de la realitat dels xiquets tan menuts. 
Per això, hui, com ahir, com despús-ahir... hem continuat vivint i creixent en el procés de 'conquerir' la seguretat de trobar-nos tranquils a l’Escoleta i la satisfacció de sentir-nos capaços de llançar-nos a explorar 'nous territoris', com ara, per exemple, atrevir-nos a gatejar, per primera vegada, fins al terral.
Fer nostres uns espais que ens eren, fins fa no res, desconeguts; teixir vincles amb persones –mestres i companys– que, fins fa no res, ens eren estranyes. 
Aquesta és, ara com ara, la ‘conquesta’ dels infants; aquesta és, ara com ara, la seua ‘història’, la de cadascun d'ells: la 'història' de la descoberta del jo.
Ja tindran temps de conéixer la de l’altre, de conéixer la de nosaltres, els valencians... i d’entendre el perquè d’aquesta data tan assenyalada.
Fins aleshores, aquest és el seu, el nostre, 9 d’Octubre.

Com celebrem Carnestoltes al Trenet? Per què?

Com en cada tradició pròpia de la nostra cultura, s’hauria d’obrir un debat pedagògic sobre si té sentit celebrar-la amb els infants de 0 a 3 anys; i, en cas positiu, sobre com celebrar-la.
Nadal, Falles, Pasqua, els dies de (la pau, el llibre)... i, per descomptat, també Carnestoltes.
I, quan ens preguntem si “té sentit per a l’infant”, ens referim al fet que l’acostament que hi fem siga significatiu per a ells, és a dir, que s'adapte a les seues necessitats i interessos (i no als de l'adult).
Per això, en el cas de Carnestoltes, a l’Escoleta tan sols fem que el bagul de les disfresses estiga una miqueta més accessible i una miqueta més ple que en altres dates, per tal que l’infant, si vol, s’hi acoste i experimente amb els barrets, teles, accessoris, etc. que hi ha a la seua disposició.
I si ho fem així és perquè, després de més de 35 anys de viatge al Trenet, reflexionar sobre la pròpia experiència ens ha permés trencar moltes inèrcies que inconscientment perpetuàvem, com ara el sense sentit de vestir a tots els infants igual (que sí, que estan ‘moníssims’, però no es tracta d’això, veritat?), d’incomodar-los posant-los i llevant-los la disfressa diverses vegades al llarg del dia (el dinar, la migdiada...), d’adonar-nos que hi havia molts infants que rebutjaven disfressar-se per por o senzillament perquè no els agradava, o de convertir un dia de festa en una setmana d’estrés per a les famílies i els mestres, cosa que, per molt que ho intentem evitar, repercuteix sempre en el nostre estat d’ànim i també en el dels infants.
Per això, els Carnestoltes al Trenet han anat a poc a poc simplificant-se i lliurant-se del que hem anat considerant absurd i innecessari per al 0-3, fet que ens permet viure aquesta celebració amb el respecte, la tranquil·litat i la llibertat que intentem que impregne el nostre dia a dia a l’Escoleta.
El respecte, la tranquil·litat i la llibertat que ens regala moments tan bonics i profitosos com els que estem vivint aquests dies a l'Escoleta, i que us mostrarem ben prompte.

Pregó de Carnestoltes 2017

Perquè tots som diferents, i així volem continuar sent,

Carnestoltes no farà al Trenet cap manament!

Llegiu el pregó i gaudiu-ne sense pressa,

que, per ser un mateix, no cal cap disfressa!

Carnestoltes de 0 a 3 anys: què, com i per què?

Per tal que l’acostament a qualsevol celebració popular o cultural tinga sentit per als xiquets de 0 a 3 anys, hem de repensar-les i adaptar-les als seus interessos i necessitats. 

Per a això, en el cas de Carnestoltes, cal que donem als xiquets de 2 a 3 anys la llibertat de decidir per ells mateixos la seua nova identitat, l’objecte de la seua transformació, i no que aquesta siga fruit de la ingerència, ni, per descomptat, de la imposició d’una determinada disfressa per part dels pares o dels mestres.

En el cas dels bebés o xiquets entre 1 i 2 anys, cal que l'adaptació siga encara més gran, ja que el canvi d’identitat a què ens convida Carnestoltes els és completament alié, això és, allunyat dels seus desitjos, motivacions i preocupacions. I és que la seua celebració diària és, precisament, la descoberta d’un mateix i de les pròpies capacitats, i l’exploració, en llibertat i tranquil·litat, de les característiques dels objectes que els envolten.

La setmana de Carnestoltes no en pot ser una excepció, i, per això, ací ens teniu, triant, remenant, palpant, provant, experimentant i descobrint de manera autònoma materials com mocadors o serpentines, complements com barrets, perruques o collars. Al nostre ritme i a la nostra manera, protagonistes sempre dels nostres moviments i de les nostres troballes...

Carnestoltes al Trenet